Tròpic de Capricorni

Em desperto amarat de suor. Quina merda! Aquesta xafogor m'està matant. A veure si comença d'una vegada la temporada de pluges i arrossega aquesta calor empalagosa i els mosquits que han fet un festí a les meves cames. Els rajos de sol s'escolen entre la palla del sostre de la cabana. M'hauré d'afanyar a reforçar-lo si no vull inundar-me.

Ella mandreja al meu costat. Encara trigarà una bona estona a aixecar-se, i jo ja tinc la xarxa de l'hamaca marcada a la pell, així que m'alço i estiro els músculs, intentant lliurar-me de la mandra perpètua que transmet aquest indret. Surto a fora esperant una mica de fresca, però lluny d'això, el sol em deixa cec i la sorra de la platja em crema els peus. Corro cap a l'aigua de color blau turquesa i m'hi capbusso. En sortir, el paisatge paradisíac em supera. He perdut la noció del temps. Ja no sé quan fa que vam venir a parar a aquesta illa, però em semblen anys. Ja no recordo pràcticament res de la nostra vida a la civilització.

M'assec a trenc d'ones observant el mar, gaudint del silenci. De cop, alguna cosa trenca la quietud. És música. Un so semblant al merengue sona en la llunyania. Al mateix temps m'adono que alguna cosa em fa nosa al canell. Me'l miro i veig una pulsera de plàstic. Una veu em rescata de la meva perplexitat:

- Buenos días señor, le apetece un mojito? Recuerde que en cuanto tenga las maletas preparadas el taxi les va a recoger para llevarles al aeropuerto. Les deseo que disfruten de este último día en nuestro país.

- Merda...