Entre cargol i cargol

Ja fa dies que em sentiu dir que els nostres polítics han perdut el nord. Ara, a més, han perdut el sentit del ridícul. Les imatges que es van veure ahir a l'aplec del cargol de Lleida van ser demencials. Els caps visibles de tots els partits majoritaris a Catalunya van passejar el seu jeto per totes les associacions cargolaires, ben pendents que les càmeres deixéssin constància de com en són de campetxanos i són capaços de fotografiar-se remenant cassoles, xarrupant cargols o bevent en porró. Però que es pensen que som imbècils?

Vostès el que són és una colla d'aprofitats, que viuen de nosaltres, i deixant-se veure només quan ens necessiten estan prostituïnt la democràcia que tanta sang, suor i llàgrimes va costar als nostres pares i sobretot als nostres avis. Doncs saben què els dic? Que a mi, a menjar cargols no em guanya ningú, i tant de bo s'ennueguin amb el vi del porró. Jo no penso tornar a votar cap dels seus partits ridículs. Buscaré el partit petitet que més em faci el pes, que almenys ells no estaran embrutits pel poder, i defensaran les seves conviccions abans de defensar la seva poltrona.