18 de maig de 2007

L'Església del Mar

De molt petit que m'ha agradat llegir. Recordo molt vivament aquella sensació d'endinsar-se en una història, i ser incapaç de parar de llegir, fins a acabar el llibre a altes hores de la matinada, quan els pares ja m'havien fotut mil bronques per tenir el llum encès a aquelles hores. Just he acabat l'Església del Mar. Va ser la novel·la revel·lació del Sant Jordi de l'any passat, encara que fins ara no l'havia pogut llegir, i no m'estranya que causés tant de soroll. En les darreres setmanes he reviscut aquells moments de joventut en què em sorprenia pensant en què li passaria al meu protagonista.

Ildefonso Falcones ofereix tot el que li demano a una novel·la: emocions, aventures trepidants, amor, intriga, indignació, amistat, i un ritme d'esdeveniments capaç de mantenir-te enganxat a la història. La novel·la es situa a Barcelona en plena Edat Mitjana, durant la construcció de l'Església de Santa Maria del Mar, on un vailet d'origen proscrit inicia la seva vida al costat de Santa Maria, que l'acompanyarà en tots els seus periples, que no són pocs.

El treball de recerca històrica de Falcones és monumental. A part del paral·lelisme temporal de l'argument amb les narracions de la Crònica de Pere III, s'enllacen un munt d'episodis amb base en fets reals del segle XIV, amb la història principal, que és fictícia. Si a això afegim que els escenaris barcelonins, passats set segles, segueixen sent reconeixibles, la novel·la esdevé magistral.

El fet que la narració corri paral·lela a la construcció d'una església, recorda molt Els Pilars de la Terra, i de fet, l'estil narratiu és molt semblant. Si l'obra mestra de Ken Follet us va agradar, no us podeu perdre aquesta, i si no us va agradar, proveu l'Església de Mar, que segur que us sorprendrà. Per mi, una de les perles de la narrativa catalana contemporània.

24 comentaris:

Farlopa ha dit...

Relament es una obra molt gupa , llastima que l'autor sigui un pedant, l'has escoltat mai? L'obra es brutal i em sembla que des de l'atrapalo fan unes excursions guiades per descobrir tots els recons de la novel·la. Bon cap de setmana ;)

Petitabruixa ha dit...

Jo la vaig agafar de la biblio i no vaig poder passar de les 30 planes..I això que "Els pilars de la Terra" em van agradar molt.

Suposo que llegir en castellà una història que me l'imagino en català va influir força.
A veure, si quan pujo li dic al brother que me la deixi...

Bon cap de setmana!!!

Dani R. ha dit...

si senyor, molt bon llibre i em sambla molt recomanble per a tota la tropa dels instituts... haurien d'incloure-la als plans d'estudis.

Txell ha dit...

Uffff... jo en sé d'un que plorava com una criatura en un vaixell de Noruega, amb aquest llibre!

Gerard Agudo ha dit...

Puji jo ara m'estic llegint 1714 una trilogia recomenada per l'Edu on explica la Catalunya d'aquella època amb el mateix estil fets de la història real amb una història fictícia principal. Sinerament també està molt bé.

Metamorfosi ha dit...

Me la vaig comprar per Sant Jordi de l'any passat.
Vaig passar-ho molt bé llegint-la Puji. Quan tenia una estona agafava el llibre i el devorava. Vaig llegir les últimes pàgines com si les necessités per respirar, i quan vaig arribar al punt i final, em vaig maleir per haver anat tan de pressa!

I quina casualitat: després d'uns 25 anys d'haver-hi anat per pimera i última vegada, aquest dissabte passat vaig estar a Santa Maria del Mar, i tu ara en parles al teu post! :)

Petonets monumentals!

kanuddao's ha dit...

Me l'apunto!

Puji ha dit...

Farlopa, no l'he sentit mai, però si escriu així, ja pot ser tan pedant com vulgui. Tinc moltes ganes de fer una d'aquestes excursions.

Petitabruixa, les primeres planes són feixugues, i a més són molt dures, però si perseveres un xic més t'enganxaràs.

Dani, però ja saps que les lectures per obligació...

Txell, jo no he arribat a plorar, però m'he posat de molt mala llet.

Gerard, me l'apunto, però tinc una pila de llibres pendents.

Metamorfosi, tinc ganes d'anar a Santa Maria, segur que ara me la miro amb uns altres ulls.

Kanu, ok cumpanyé!

David Codina Riqué ha dit...

I que en dius del Castell que surt a prop de Mataró? juas!

Me la van regalar per sant Jordi d'aquest any i ara fa 2 nits justes que l'he acabat de llegir...
Estanyol... quin home!

M'ha encantat iem van enamorar els Pilars. Quina recomanació hem feu per enganxar-me a un altre? La clau Gaudí?

Clint ha dit...

Tinc començat un, i l'altre per llegir...no em diguis que el dolent és el sheriff eh!

en Ferran ha dit...

Me'l vaig llegir a finals de l'any passat. M'hi vaig enganxar tant que només pensava a sortir del curru per poder seguir llegint. Poc després vaig tornar a Sta Maria, a escoltar un concert de clàssica, i aquella música barrejada amb la història de l'Arnau... genial.
Si us agraden les biografies, em va atrapar Passió índia.

Candela ha dit...

Molt bon llibre, si senyor! A veure si algun dia me'n recordo de a qui li vaig deixar i no m'ho va retornar mai...

Bachi ha dit...

Jo faig la carrera d'història i.... podriem dir que tots els meus professors d'història medieval ens han dit que no se'ns acudeixi llegir aquest llibre perquè la part històrica no és gaire exacte... bueno, la veritat és que ens va dir que era una puta merda i que l'autor era un inútil (literalment) No sé com serà la part més novel·lesca, segurament és bona, però això, de rigor històric no en té gaire.

Puji ha dit...

David, jo em vaig imaginar que era Can Palauet, que és del XVI però coincideix molt amb la descripció.

Clint, el que hi ha és molta dona mala.

Ferran, benvingut a la cullerada, jo he llegit en llocs on no havia llegit mai.

Candela, cop de mall als que no tornen les coses que els han deixat (i m'hi incloc jo).

Bachi, jo crec que està molt ben documentat. A vegades aquests catedràtics apalancats tenen una mica de ràbia perquè no se'ls ha acudit a ells.

doommaster ha dit...

A mi me l'han regalat aquest Sant Jordi i tinc moltes ganes de començar a llegir-la!

euria ha dit...

Jo també me l'he llegit i em va agradar...justament pel que deies...perquè hi ha tot el que hi voldries trobar i amb una setmaneta la vaig tenir llegida. Ai aquest Bernat Estanyol!!! :) Tinc pendent els Pilars de la Terra. Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

El llibre és recomanable perquè té els ingredients d'un best-seller; història principal amb bons i dolents (alguns molt bons i altres molt dolents); penúries, calamitats i happy end a l'americana. Està ben travada i va donat píndoles de misteroi per atrapar el lector. A mi em va succeir, no ho negaré- Té algunes incoherències "formals", i petites llicencies històriques; però en el seu conjnt aporta força infrmació. Potser aquest excés d'erudició el perd. L'autor és pedantot, sí; però hi ha algun famós que n ho sigui? Si voleu bona novel.la històrica del país, llegiu "L'Atles furtiu"; de l'Alfred Bosch. O "Dins el darrer blau" de la CArme Riera. Bones històries i bona literatura!

(sóc el veí de dalt, que em fa mandra ara enganxar-me al blogger)

Puji ha dit...

Doom, doncs posa-t'hi que val la pena

Euria, Estanyol és un autèntic heroi. No et deixis perdre els pilars.

Veí, en els temps que corren, aconseguir atrapar el lector és un mèrit tremendo. Per cert, tio, si has trigat més a escriure això de que et fa mandra que a entrar al blogger! Els diumenges són molt dolents...

Avi Marçal ha dit...

Hola Puji,

Jo vaig tenir l'experiencia meravellosa de llegir el libre, l'any passat. I després vaig fer la visita guiada. No us la perdeu si voleu anar al call, entrar a la sinagoga, veure l'emprempta de la santa inquisició encara visible en la catedral, la casa del veguer, la cantonada "canvis vells" amb "canvis nous", els palaus del carrer montacada i l'emprempta encara visible dels bastaixos a la mateixa porta de Santa Maria del Mar.

Va, perquè no quedem i la fem petar mentre fem un volt pel born?

Ens fem un truc.

Zincpiritione ha dit...

Ara quedaré malament.

Suposo que el treball de recerca previ va ser monumental i bla, bla, bla...

Però com a narració no em sembla re de l'altre món. Ni pel que explica ni per (sobretot) com ho explica.

(Ai, i ara m'he fet una mica de ràbia a mi mateix, com si jo en sabés gaire d'aquestes coses... que jo sóc de ciències!) Va, m'inflingeixo jo pròpiament un bon cop de mall! ;-)

Puji ha dit...

Marçal, això està fet!

Zinc, teniu raó. Un cop sentit el lirisme de les lletres de la Núria Feliu, tot sembla poc.

Mikel ha dit...

Jo m´espero a veure la peli... si es que la fan clar ;-P

susurro ha dit...

M'apunto la recomanació!!

mbarrio ha dit...

També vaig tenir la sort de llegir aquest llibre, desconeixo si les dades històriques són incorrectes o no, però trobo que el context està perfectament ambientat. Agrada llegir un llibre on pots imaginar-te els espais d'una manera més o menys clara, per la senzilla raó que són a deu minuts de casa teva.És una experència interessant veient que la literatura internacional ens agobia tant de vegades, no sempre tenim aquesta oportunitat de veure la nostre ciutat plasmada en un llibre amb una trama tan bona.