La Inmaculada feia quaranta anys que estava malalta, i en feia nou que vivia gràcies a un respirador. Ja en tenia prou de passar els dies en una habitació d'hospital amb hores inacabables de vida buida de contingut i de sentit. Finalment va aconseguir desfer-se de la seva vida artificial.
Un cop més, l'església catòlica ens ha mostrat la misericòrdia que la caracteritza. Diu que els humans no som propietaris de la nostra vida, que la mort de la Immaculada és un crim, que no es pot atemptar contra la vida. No dubto que una persona en aquesta situació pugui tenir una vida plena, amb objectius, amb sentit. Però quan això deixa de ser així, l'amo d'aquesta vida ha de poder decidir que ja n'hi ha prou.
En una última pataleta, el bisbe no ha permès que aquesta pobra dona morís a la clínica catòlica on portava anys, i per si no estigués ja prou castigada per la seva situació, encarava haver de patir un trasllat molt traumàtic en el seu estat. Molt bé senyors! Això sí que és caritat cristiana!
Per fi, la Immaculada ha aconseguit el que desitjava, i ara sí que descansa en pau, en tots els sentits. Un petó per ella... i per tots vosaltres, és clar.
17 comentaris:
amen
entenc que la dona estava concient del que li passava, no? Doncs si ella no és ama i senyora de la seva vida per poder fer el que li dongui la gana sense esquitxar a ningú, qui ho ha de ser?
a la teva vida pots decidir tot el q vols fer (casi), pq no la tva mort?
La història de sempre...només heu de llegir el segon escrit papal de Mazinguer xvi. A vegades penso que anem cap enrera enlloc de mirar endavant.
són uns retrograds transnochados, no se ni perque escoltem aquest tipus de persones.
Un cop més l'església demostra que és el càncer de la humanitat.
Què s'ha de fer per apostatar? potser si reneguem de la "nostra" religió podem decidir si volem continuar patint, o el que és pitjor, decidir si volem continuar siguent un càrrega per els nostres.
I tot això ens ho diu una "entitat" que fa uns anys cremava gent a la plaça del poble. Ojupeligru!
És increïble que avui en dia encara ens puguin i vulguin imposar un patiment tan artificial i innecessari, i que no se'ns permeti acabar els nostres dies dignament.
L'Església, les Esglésies de fet, són un càncer més de la humanitat.
Em sembla que avui veig les coses massa negres... me'n vaig a buscar un arc de Sant Martí per sobreviure el cap de setmana...
COP DE MALL!
caritat cristiana sembla una mica un oxímoron d'aquells de la cruella no?
Un altre creu que hem d'aguantar els que ens definim com a cristians...
L'església aquesta del primre món està llunyada de la realitat...
Salut!
Ben vist això del oximoron Clint.
Puta hipocresia.
Hola macos! Em sembla que l'església catòlica és tota ella un oxímoron.
Que passeu un bon cap de setmana.
ni déu ni rei!!
Bon cap de setmana
L'església cristiana és un oximoron en ella mateixa; i una mica, totes aquelles ideologies doctrinals que es basen en la fe. Ja sabeu que el PP, l'Opus i els pederastes són el meu taló d'Aquil.les. Per tant, qualsevol cop mall que els vulgueu dedicar. m'hi apunto.
Completament d'acord amb tots vosaltres!
Bon cap de setmana i recordeu que segons l'esglèsia "És de bon cristià pregar per la unitat d'Espanya"
Ei, Puji. Com en tot, cal no generalitzar. T'asseguro que la postura de l'església, com en totes les organitzacions, no és unànime. I especialment en el si de l'església, perquè és enorme, porta 2000 anys d'existència i, a més, aplega sensibilitats de tot el món.
Ei, Crue! d'acord amb tu. Però llavors per què sempre surten els mateixos retrògrads amb faldilla amb els mateixos discursos troglodítics?
Doom, améeeeeeeeéeeen.
Veí, em sembla que a la part de dalt del mànec queda un forat, ja pots agafar-t'hi!
Ritus, bon dilluns!
Publica un comentari a l'entrada