16 de març de 2007

Caritat cristiana


La Inmaculada feia quaranta anys que estava malalta, i en feia nou que vivia gràcies a un respirador. Ja en tenia prou de passar els dies en una habitació d'hospital amb hores inacabables de vida buida de contingut i de sentit. Finalment va aconseguir desfer-se de la seva vida artificial.



Un cop més, l'església catòlica ens ha mostrat la misericòrdia que la caracteritza. Diu que els humans no som propietaris de la nostra vida, que la mort de la Immaculada és un crim, que no es pot atemptar contra la vida. No dubto que una persona en aquesta situació pugui tenir una vida plena, amb objectius, amb sentit. Però quan això deixa de ser així, l'amo d'aquesta vida ha de poder decidir que ja n'hi ha prou.



En una última pataleta, el bisbe no ha permès que aquesta pobra dona morís a la clínica catòlica on portava anys, i per si no estigués ja prou castigada per la seva situació, encarava haver de patir un trasllat molt traumàtic en el seu estat. Molt bé senyors! Això sí que és caritat cristiana!



Per fi, la Immaculada ha aconseguit el que desitjava, i ara sí que descansa en pau, en tots els sentits. Un petó per ella... i per tots vosaltres, és clar.

17 comentaris:

Dani R. ha dit...

amen

Oriol ha dit...

entenc que la dona estava concient del que li passava, no? Doncs si ella no és ama i senyora de la seva vida per poder fer el que li dongui la gana sense esquitxar a ningú, qui ho ha de ser?

Déjà vie ha dit...

a la teva vida pots decidir tot el q vols fer (casi), pq no la tva mort?

Gerard Agudo ha dit...

La història de sempre...només heu de llegir el segon escrit papal de Mazinguer xvi. A vegades penso que anem cap enrera enlloc de mirar endavant.

Edu ha dit...

són uns retrograds transnochados, no se ni perque escoltem aquest tipus de persones.

Núria ha dit...

Un cop més l'església demostra que és el càncer de la humanitat.
Què s'ha de fer per apostatar? potser si reneguem de la "nostra" religió podem decidir si volem continuar patint, o el que és pitjor, decidir si volem continuar siguent un càrrega per els nostres.
I tot això ens ho diu una "entitat" que fa uns anys cremava gent a la plaça del poble. Ojupeligru!

Metamorfosi ha dit...

És increïble que avui en dia encara ens puguin i vulguin imposar un patiment tan artificial i innecessari, i que no se'ns permeti acabar els nostres dies dignament.

L'Església, les Esglésies de fet, són un càncer més de la humanitat.

Em sembla que avui veig les coses massa negres... me'n vaig a buscar un arc de Sant Martí per sobreviure el cap de setmana...

Charlie Hi-Hat ha dit...

COP DE MALL!

Clint ha dit...

caritat cristiana sembla una mica un oxímoron d'aquells de la cruella no?

David Codina Riqué ha dit...

Un altre creu que hem d'aguantar els que ens definim com a cristians...
L'església aquesta del primre món està llunyada de la realitat...
Salut!

Candela ha dit...

Ben vist això del oximoron Clint.

Puta hipocresia.

Puji ha dit...

Hola macos! Em sembla que l'església catòlica és tota ella un oxímoron.

Que passeu un bon cap de setmana.

Rituslee ha dit...

ni déu ni rei!!
Bon cap de setmana

El veí de dalt ha dit...

L'església cristiana és un oximoron en ella mateixa; i una mica, totes aquelles ideologies doctrinals que es basen en la fe. Ja sabeu que el PP, l'Opus i els pederastes són el meu taló d'Aquil.les. Per tant, qualsevol cop mall que els vulgueu dedicar. m'hi apunto.

doommaster ha dit...

Completament d'acord amb tots vosaltres!
Bon cap de setmana i recordeu que segons l'esglèsia "És de bon cristià pregar per la unitat d'Espanya"

crue ha dit...

Ei, Puji. Com en tot, cal no generalitzar. T'asseguro que la postura de l'església, com en totes les organitzacions, no és unànime. I especialment en el si de l'església, perquè és enorme, porta 2000 anys d'existència i, a més, aplega sensibilitats de tot el món.

Puji ha dit...

Ei, Crue! d'acord amb tu. Però llavors per què sempre surten els mateixos retrògrads amb faldilla amb els mateixos discursos troglodítics?

Doom, améeeeeeeeéeeen.

Veí, em sembla que a la part de dalt del mànec queda un forat, ja pots agafar-t'hi!

Ritus, bon dilluns!