Benvinguts a mitja setmana. Sí, sí, ja sé que el dia del mig ha estat sempre el dijous, però deixem-nos de tonteries, el cap de setmana no compta, i la setmana que s'ha d'escalar i tornar a baixar és la que va de dilluns a divendres, i el punt mig és el dimecres. Dilluns, aquell dia fatídic en què t'has de tornar a llevar d'hora després de dos dies sense el despertador trenca-timpans, en què necessites martell i escarpa per treure't les lleganyes. Dimarts, encara no t'has recuperat del trauma de tornar-hi, però comences a agafar el ritme amb resignació. I dimecres, ah dimecres! Has arribat al cim, ja estàs en plena forma, adaptat a la voràgine, però de cop veus la carena, veus la llum que prové de l'altra banda, i quan arribes a dalt, només veus una rampa de baixada de dos dies, dijous i divendres, on tot et porta, irremissiblement, als dos dies de relax, de no fotre brot o de fer allò que més et vingui de gust.
No veieu el sol com vol sortir de darrera la muntanya? Vinga només una empenteta més i tot anirà rodat!
16 comentaris:
El teu optimisme em supera... jo encara estic clapat tot i haver conduit 30 km.
Benvolgut Puji, pensi que hi ha gent que no té una setmana laboral estructurada com vostè. Periodistes, metges, bombers, etc... Per molts d'aquests col·lectius la setmana se'ls fa més dura que pujar a la pota coixa l'Everest
Tiu que has barrejat avui a la llet?
No hauràs confos el soluble amb la bosseta de maria oi?
jajajaja
Bon dia i bon post Puji!!! per els que treballem tota la setmana em d'intentar veure el sol tots els dies perquè sino....
Muuuuuuuuuuuuuuasssss...
per mi que encara està mig clapat.
Doncs jo, quan arriba el dimecres ja m'animo i em faig la idea de que el cim està fet i que ja vaig de baixada! (un autoengany, evidentment, perquè si et toca treballar fora i dins de casa, els caps de setmana no acaben de ser xauxa... i si a més la feina de fora te l'emportes dins... en fi, sense comentaris...jajaja).
Bon dimecres a tothom!!
"hem" volia dir. Ostis que faig unes faltes d'ortografia últimament. Miraré de corregir-ho.
Quins nivells de serotonina tan aviat !!! ;-)
No surt per l´horitzo del mar el sol ? ai,ai, aquestes lleganyes, una mica mes d´aigua fresquete a la cara els dematins. De totes maneres mirare la posta aquesta tarde, no sigui que es pongui per mar i estigui jo equivocada.
La veritat que a mi això de sortir i veure la llum ja de primeres m'alegra una mica més que no pas els dies d'hivern. Penseu que m'aixeco d'hora i no veure llum ni a ningú epl carrer et fa pensar que ets un primo... però mira aquests dies no! Fins i tot arribo a universitat i en lloc de pillar el metro vaig a peu.
Què em passa doctor?
Els que estem retirats i ens mirem el món des de les illes Cook, els dimecres són un bon dia per aixecar-se i anar a buscar llagostes per després fer un senyor vermut.
m'ha encantat el teu post! si senyor! visca els dimecres!!
Dani, pots anar amb Renfe...(Per cert, he aconseguit un exemplar de 1984)
Avi, teniu raó, admiro la gent com vós, capaç de marcar-se l'horari.
Clint, ja deia jo que era massa verd per ser cafè!
Candela, segur que tens alguna invenció com aquesta per a que la setmana se't faci més fàcil.
Charlie, això no ho dubtis mai. Què? encara no?
Metamorfosi, sigues benvinguda a la cullerada. Evidentment és un autoengany, però que bé funciona per animar-te un dia soso com un dimecres, oi?
Petitabruixa, benvinguda a la cullerada. Sóc de ciències i en la puta vida havia sentit anomenar aquesta hormona, fes-me'n cinc cèntims. Si serveix per al que em penso, jo la fabrico a escala industrial.
Mami Panchita, és que em sembla que el PP vol fer una moció per canviar el sentit del sol establert pel contuberni socialista, roig-separatista, i ja me'n vaig fent a la idea...
Gerard, recordo els hiverns d'universitat, que sortia de casa fosc i tornava fosc. Allò era infumable. Necessitem el sol!
Edu, muchos grados de marea al suuuuur de Fernando Poo. (Què més voldries, capullo!)
Déjà, Visca!
lo de capullo anava amb carinyu no?? jejeje, vinga ja te'n portaré per fer una bona mariscada ;) jejeje
Edu, amb tot el carinyo del món, sobretot si va acompanyat d'una mariscada.
EEEEEEEHHHHHH EEEEEEEHHHHH mireu tots! Heu vist quina germana tinc, eh? eh? Un petonàs set-ciències!
demà al matí quan em soni el despertador a tres de set i em cagui en lamarequemvaparir recordaré l'optimeisme del teu post... aishhhh (això ha estat un sospir)
Publica un comentari a l'entrada