14 de març de 2007

Benvinguts a mitja setmana



Benvinguts a mitja setmana. Sí, sí, ja sé que el dia del mig ha estat sempre el dijous, però deixem-nos de tonteries, el cap de setmana no compta, i la setmana que s'ha d'escalar i tornar a baixar és la que va de dilluns a divendres, i el punt mig és el dimecres. Dilluns, aquell dia fatídic en què t'has de tornar a llevar d'hora després de dos dies sense el despertador trenca-timpans, en què necessites martell i escarpa per treure't les lleganyes. Dimarts, encara no t'has recuperat del trauma de tornar-hi, però comences a agafar el ritme amb resignació. I dimecres, ah dimecres! Has arribat al cim, ja estàs en plena forma, adaptat a la voràgine, però de cop veus la carena, veus la llum que prové de l'altra banda, i quan arribes a dalt, només veus una rampa de baixada de dos dies, dijous i divendres, on tot et porta, irremissiblement, als dos dies de relax, de no fotre brot o de fer allò que més et vingui de gust.



No veieu el sol com vol sortir de darrera la muntanya? Vinga només una empenteta més i tot anirà rodat!

17 comentaris:

Dani R. ha dit...

El teu optimisme em supera... jo encara estic clapat tot i haver conduit 30 km.

L'Avi ha dit...

Benvolgut Puji, pensi que hi ha gent que no té una setmana laboral estructurada com vostè. Periodistes, metges, bombers, etc... Per molts d'aquests col·lectius la setmana se'ls fa més dura que pujar a la pota coixa l'Everest

Clint ha dit...

Tiu que has barrejat avui a la llet?
No hauràs confos el soluble amb la bosseta de maria oi?
jajajaja

Candela ha dit...

Bon dia i bon post Puji!!! per els que treballem tota la setmana em d'intentar veure el sol tots els dies perquè sino....

Muuuuuuuuuuuuuuasssss...

Charlie Hi-Hat ha dit...

per mi que encara està mig clapat.

Metamorfosi ha dit...

Doncs jo, quan arriba el dimecres ja m'animo i em faig la idea de que el cim està fet i que ja vaig de baixada! (un autoengany, evidentment, perquè si et toca treballar fora i dins de casa, els caps de setmana no acaben de ser xauxa... i si a més la feina de fora te l'emportes dins... en fi, sense comentaris...jajaja).

Bon dimecres a tothom!!

Candela ha dit...

"hem" volia dir. Ostis que faig unes faltes d'ortografia últimament. Miraré de corregir-ho.

Petitabruixa ha dit...

Quins nivells de serotonina tan aviat !!! ;-)

isapanchita ha dit...

No surt per l´horitzo del mar el sol ? ai,ai, aquestes lleganyes, una mica mes d´aigua fresquete a la cara els dematins. De totes maneres mirare la posta aquesta tarde, no sigui que es pongui per mar i estigui jo equivocada.

Gerard Agudo ha dit...

La veritat que a mi això de sortir i veure la llum ja de primeres m'alegra una mica més que no pas els dies d'hivern. Penseu que m'aixeco d'hora i no veure llum ni a ningú epl carrer et fa pensar que ets un primo... però mira aquests dies no! Fins i tot arribo a universitat i en lloc de pillar el metro vaig a peu.

Què em passa doctor?

Edu ha dit...

Els que estem retirats i ens mirem el món des de les illes Cook, els dimecres són un bon dia per aixecar-se i anar a buscar llagostes per després fer un senyor vermut.

Déjà vie ha dit...

m'ha encantat el teu post! si senyor! visca els dimecres!!

Puji ha dit...

Dani, pots anar amb Renfe...(Per cert, he aconseguit un exemplar de 1984)

Avi, teniu raó, admiro la gent com vós, capaç de marcar-se l'horari.

Clint, ja deia jo que era massa verd per ser cafè!

Candela, segur que tens alguna invenció com aquesta per a que la setmana se't faci més fàcil.

Charlie, això no ho dubtis mai. Què? encara no?

Metamorfosi, sigues benvinguda a la cullerada. Evidentment és un autoengany, però que bé funciona per animar-te un dia soso com un dimecres, oi?

Petitabruixa, benvinguda a la cullerada. Sóc de ciències i en la puta vida havia sentit anomenar aquesta hormona, fes-me'n cinc cèntims. Si serveix per al que em penso, jo la fabrico a escala industrial.

Mami Panchita, és que em sembla que el PP vol fer una moció per canviar el sentit del sol establert pel contuberni socialista, roig-separatista, i ja me'n vaig fent a la idea...

Gerard, recordo els hiverns d'universitat, que sortia de casa fosc i tornava fosc. Allò era infumable. Necessitem el sol!

Edu, muchos grados de marea al suuuuur de Fernando Poo. (Què més voldries, capullo!)

Déjà, Visca!

Edu ha dit...

lo de capullo anava amb carinyu no?? jejeje, vinga ja te'n portaré per fer una bona mariscada ;) jejeje

Gemma (la Puji petita) ha dit...

tanta ciència...tanta biologia....aaaixxx!!! i la fisiologia??la vas aprovar amb "xuletillas" n??? senyor!!!!!!!! com que avui tinc un dia d'aquells en què et sembla que ets la única biòloga "freaki" del món i que a més, no treballa com a tal....(quan de mal fan els nens...) farem una explicació, amb el permís de la petitabruixa.
La serotonina és un neurotransmissor excitador, jejeje i no pensem malament, vol dir que donen senyals positives per a la cèl·lula per generar potencials d'acció, és a dir, per a induir la entrada de sodi pels canals catiònics de la membrana cel·lular. (serotonina = cosina germana de la acetilcolina, aquesta sona més n???) A més, sóc tan "freaky" que he buscat una definició al Alberts (la biblia sagrada dels biòlegs) i no l'he trobada!!!!
uuufff!!!perdó a tothom per la rallada, però de tant en tan també tinc anades d'olla.
un peto!

Puji ha dit...

Edu, amb tot el carinyo del món, sobretot si va acompanyat d'una mariscada.

EEEEEEEHHHHHH EEEEEEEHHHHH mireu tots! Heu vist quina germana tinc, eh? eh? Un petonàs set-ciències!

Rituslee ha dit...

demà al matí quan em soni el despertador a tres de set i em cagui en lamarequemvaparir recordaré l'optimeisme del teu post... aishhhh (això ha estat un sospir)