Todos los ahorcados...

Ara que ja han passat uns dies, ho hem començat a pair i hi hem reflexionat, vull parlar-ne una mica.

Aquests dies hem fet un retorn a l'edat mitjana, amb una execució pública a la plaça del poble, que en els nostres dies és internet, i sembla que el principal debat sigui aquest. Calia ensenyar aquestes imatges? Per què als humans ens agrada veure aquestes imatges? És ètic ensenyar aquestes imatges? Jo ho tinc clar. Ens agrada perquè en el fons som uns animals amb instint de sang, amb la diferència que podem raonar i decidir que no és necessari i que no és ètic. Aquesta discussió, que em sembla bé, ha desplaçat la principal qüestió. Calia aplicar la pena de mort a Saddam? És ètic aplicar la pena de mort a Saddam? També ho tinc clar. La pena de mort és un acte vil, premeditat i amb traïdoria. Tant o més que els actes que vol castigar. És posar-se al nivell dels lladres, els assassins i els genocides, és convertir-se en lladre, assassí i genocida. I total per res, perquè a ningú fa sentir més tranquil, ni alliberat, perquè suposa un pes en la consciència. I qui no senti un pes en la consciència és un lladre, un assassí i un genocida.

Un altre debat estèril ha estat la forma d'execució. La forca és digna? Com que si és digna? Matar algú és indigne, i és igual si es fa a la forca, a la cadira elèctrica amb una injecció indolora o darrera una cantonada. Matar algú és matar algú i prou.

Qui ha quedat tranquil i alliberat és George W. Bush, que ha acabat la feina que va començar el seu papà. S'ha carregat l'enemic de la família, i ha arrossegat darrera 600.000 civils iraquians i 3.000 soldadets americans. I encara n'hi vol enviar més de soldadets, perquè ell no sent cap pes en la consciència, perquè ell és un lladre, un assassí i un genocida. Però no cal que pateixi, perquè nosaltres, que som persones humanes normals i amb el cap al seu lloc, no demanarem que li arrenquin la vida penjat d'una forca en la plaça pública del món.

El títol del post d'avui, que acaba amb uns punts suspensius és part del títol d'una bonica cançó de Siniestro Total i que és una realitat fisiològica. Si algú no sap com continua, que ho busqui al google. Desprès de veure l'execució, de veure fotos del cadàver amb el coll girat i amb la llengua fora, és l'únic que ens falta per veure.