11 de gener de 2007

Cada dia em costa més


Recordo boniques escenes quan encara vivia a casa els pares. Començavem a veure una pel·lícula tot sopant, i acabava veient la peli jo sol mentre la resta de la família roncava al sofà al meu voltant. I quan s'acabava la peli, jo encara passejava pels canals, a veure si en començava una altra o feien alguna cosa entretinguda. En els bons temps del Buenafuente, quan feia La cosa nostra, era estrany el dia que no ho veia fins al final.

I ara...ara...després de sopar començo a mirar la tele, i quan alguna cosa distreu la meva atenció (com ara una tira de 20 minuts de publicitat) ja estic sobant al sofà. Crec que mai he vist el final de cap capítol de CSI New York. I si em poso a veure la tele al llit ja és un drama, no aguanto ni dos minuts. Em desperto a les dues de la matinada, amb les ulleres posades i amb la tele encesa emetent la teletienda.

I hauria de pensar que això és bo, que no tinc insomni ni necessito valeriana, que descanso bé. Doncs no ho sé si descanso bé. Sempre m'ha costat llevar-me als matins, però tinc la sensació que cada dia em costa més. Quan sona el despertador em sembla que m'acabo de ficar al llit. Avui, sense anar més lluny, si no fos pels cops de colze de la Di, encara hi seria.

No sé què em passa. No sé si estic malalt com la De Madre o si és el pes del número 3. Potser hauria d'haver demanat als reis un bidó de Red Bull.

17 comentaris:

Gerard Agudo ha dit...

Si et serveix de consol avui quan a les 6:00 ha sonat el meu despertador he pensat: Osti tu!! Et vas deixar l'alarma si avui no has d'anar a currar (això ha durat 2 seg.) fins que m'he adonat que no, que era dijous i tocava currar. Quin baixón!!

Txell ha dit...

Juajuajuajuajuajua molt bò Jordi! Però la De Madre no està malalta. Repeteixo: NO ESTÀ MALALTA!

Em passa exactament el mateix que tu, però jo ho relaciono amb la mantenta i l'estufeta. A l'estiu no costa tant llevar-se!

Tens tele al cuartu?? No és gaire recomanable, eh?

Oriol ha dit...

la tranquilitat de tenir-ho tot controlat.

Clint ha dit...

Deu ser això del 3! t'asseguro que cada cop costa més! i no t'explico si a banda t'has de llevar més d'una vegada a la nit a tapar, gronxar, o qualsevol coses d'aquestes que es fan als nens i nenes!
Ara lo de la tele a l' habitació...és com posar una caixa de bombons davant una clinica de dietètica!

Oscar ha dit...

A mi em passa exactament igual. Sempre m'ha costat horrors aixecar-me, però ara cada cop costa més... Quin drama!

Dani R. ha dit...

Dilluns entro al club del 3 (gulps!) si noto algun simptoma t'aviso.

PD.: a mi la M no em deixa posar tele a l'habitació.

David Codina Riqué ha dit...

Doncs nen, tens una sort de nassos... Per fí, després del primer trimestre de casats, estem aconseguint anar a dormir sense veure les 0:00 hores al rellotge, però durant aquests tres mesos passats passava de la 1:00 cada dia... No teniem son. I puc dir-te que he estat a l'infern, perquè segur que és el mateix que sentir el despertador l'endemà.

Candela ha dit...

Jo per la nit no tinc son (i puc veure el Buenafuente sencer) però per el matí naturalment no hi ha qui em desperti. Sempre intento escapar-me per la tarda a casa a fer la migdiada (soc afortunada de poder fer-ho, ho sé).

L'Avi ha dit...

Benvolgut Puji, no és per fer-li enveja, però jo sóc un privilegiat que no tinc horaris que cumplir (bé pocs) i per tant puc anar a dormir quan tinc son i aixecar-me quan sa m'acaba. Però procuro no fer-ho i mentenir un ritme regular, si no pararia boig. En quan a la tele, no m'extranya el que li passa, perquè foten uns trunyos que pa què.

Farlopa ha dit...

Ostres doncs jo dec ser un tio raro, dormir no m'importa i realment no necessito moltes hores, però substitueixo a partir de les 23:00 la tele per un bon llibre i al mati alhora d'aixecar-me no tinc problemes ... clar ja ho entenc quant passi la barrarea del 3 aleshores em passara com a tu... :)))

Charlie Hi-Hat ha dit...

L'excés de son al despertar (i també durant el dia) és una conseqüència directa de no haver descansat bé. I una de les causes més comuns per no haver descansat bé és el sobrepès.
Òbviament també pot ser perquè s'ha anat a dormit molt tard, s'hagi sopat molt, s'estigui incòmode al llit, etc. Però vist el que vas explicar al meme, molt probablement sigui per això.

(pots començar demanant la bici estàtica a la Txell :P)

Txell ha dit...

L'elíptica és intransferible! Jo avui ja vaig a la dietista.. a veure quants quilos he de perdre!
Ara que jo a les 10 sóc al llit llegint, i a les 10 i 20 el llibre ja el tinc per barret! zzzzzZZZZZZZ

Bachi ha dit...

T'entenc perfectament... jo cada dia m'he d'aixecar a les 6.30 per anar a la universitat i cada dia em costa més. Em llevo i no sé ni quie sóc, ni quin dia és, ni res de res. Fins que no estic al metro no em començo a despertar... gràcies a la multitud que hi ha en aquella hora i els cops de colze a la cara...

annatarambana ha dit...

No sé si et deixarà més tranquil, però jo no en tinc 30 i a partir de certes hores ja no sóc persona. Començo a pesar figues i a badallar i deixo d'existir com a ésser viu per passar a inert.
Durant la setmana té un sentit, ara, quan em passa un divendres o un dissabte és horrorós!

Jo ho atribueixo a la feina i a la responsabilitat de... del que sigui del que sóc responsable. Però possiblement és el pes dels 30, que a tres anys vista ja em preparan.

Dani Gadea ha dit...

Cop de mall al despertador i la puta que el va pariiiiiir!!!
Jo dormo set hores, matemàticament, com un rellotge, i normalment no pateixo son durant el dia, i crec que descanso bé... però igualment, quan sona el despertador, em posaria a plorar.

Candela ha dit...

Puji, tu tens orelles o no?

crue ha dit...

Ai, Puji. Jo igual. Per a mi, les 23.00 són ja altes hores d ela matinada. Quina vellesa més dolenta.