15 de juny de 2006

Què hem de fer?


Al principi tenia dubtes. Què és el que més ens interessa com a catalans? Cada cop ho vaig anar veient més clar. Podeu veure el meu post a 7m76. I ara, a dos dies de la consulta, ja ho tinc claríssim.

Tots els polítics, tots, els d'aquí i els d'allà s'han rigut de nosaltres. Els representants que tots nosaltres vam escollir van decidir per majoria un text estatutari, que tot i ja estar rebaixat, era un text de consens (excepte amb el PP, perquè amb aquests no hi ha qui consensuï). Doncs aquest consens se l'han dilapidat. El que els nostres representants van decidir per nosaltres resulta que no serveix per a res, és a dir, que el Parlament de Catalunya, una institució que tant va costar recuperar, és una pantomima. I el màxim autor d'aquesta injúria és un que es fa dir nacionalista català, i que és capaç de passar-se pel folre el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat i de pas a tots els catalans, total per treure'n un rèdit electoral més que dubtós. Ja ho veu senyor Mas, ens ha venut per un plat de llenties.

Els partidaris del sí ens estan posant la por al cos. Que si serem l'Autonomia amb menys drets, que si val més poc que res, que hauríem de començar de zero... I què? Tots aquests arguments són culpa d'ells. Que hauran de tornar a treballar? Que s'aguantin!

Tampoc em serveix l'argument de que fins d'aquí un any no es podria tornar a començar. Val més un any que trenta. M'explico: Vaig a fer de Mago Félix i ara mateix vaticinaré el futur. Diumenge sortirà el sí (perquè sortirà el sí, no ens enganyem). A partir de dilluns, el PP farà una metamorfosi a l'estil de Kafka. Aquest Estatut que fins ara era el dimoni serà la millor cosa que ha parit mare. El defensaran amb les urpes si cal i ens faran creure que és el millor favor que ens han fet mai (no és això el que han fet amb la Constitució?). Total, que fins d'aquí a trenta anys, com a mínim, no el podrem tornar a tocar. Així que, senyor Mas, prefereixo esperar un any i tornar-lo a posar a vostè a treballar que esperar-ne trenta.

Per si encara no us ha quedat clar, diumenge votaré NO i us animo a tots a fer el mateix.

7 comentaris:

Txell ha dit...

Jo sóc una cagada i conformista. Segons un amic meu tinc mentalitat convergent, potser té raó.
No vull que el PP es posi cap medalla, gràcies al meu vot.
Ho sento, jo votaré que sí.

David Codina Riqué ha dit...

Sempre he dit als meus companys monitors que un NO per sí sol és destructiu, no és constructiu. Per a ser-ho, un NO cal que comporti una nova proposta adjunta.Un NO és negar-se a avançar (no només amb l'Estatut).
Jo vull tirar endavant. I recolzo a la gent que té idees noves, i si no m'agraden proposo alternatives. El NO de l'Estatut no proposa cap alternativa de res. És un NO i punt.
Votaré que SÍ. Per avançar mig pas encara que sigui. No em fa por que em titllin d'un tipus de mntalitat concreta. Sí que em faria por, però que el PP se sortís amb la seva...
Salut, companys!!!

Josep Salom ha dit...

Jordi,

Jo ja fa temps que ho tinc clar. Sóc més aviat de dretes i quasi bé no he simpatitzat mai amb ERC. De fet, estic simpatitzant des de fa poc degut a la coherencia (a pesar que alguns diguin el contrari) que han mostrat amb aquest afer. No estic disposat a què els que treballen per a mí al govern se'n riguin de nosaltres i ens venguin gat per llebre.
Jo també votaré NO !!!!

Marc ha dit...

Doncs jo votaré sí, des de postulats d'esquerres i autodeterministes. Sense cap entusiasme, això sí, perquè a Espanya no han entès res en 25 anys de democràcia, i és patètic que ni PSOE ni PP ni molta gent sense carnet no puguin entendre no ja els independentismes, sinó ni tant sols el federalisme. Però què hi farem, és el que hi ha, i amb l'Estatut no es decideix la sobirania de Catalunya, sinó el que se'n diu una llei paccionada entre dos parlaments sobirans, no pas una constitució (com molts, polítics i periodistes, ens van fer creure el 30 de setembre).

El més trist és que la jugada que han fet Mas i Zapatero i Montilla (i de la que ERC es presenta com a víctima, però no pas coherent) ens pot dur a perdre la possibilitat d'un govern d'esquerres a Catalunya pels propers 10 o 20 anys (fiasco al que també han contribuït l'espontaneïsme mal calculat de Maragall i la hiperresponsabilitat d'ICV-EUiA però, sobretot, la immaduresa d'ERC). En resum, votar diumenge és important, però ho serà encara més votar a la tardor.

Puji ha dit...

Així m'agrada companys!
Això es comença a animar. Pluralitat i debat. Just el que jo volia.
Moltes gràcies!

Dani R. ha dit...

Crec que la reflexió d'en David és molt coherent però hi ha ocasions que un No a seques no es destructiu sinó defensiu. Recordeu l'anunci de Maradona de fa uns anys (segur que sí que tots teniu una edat)?: "Si te ofrecen droga, simplemente di NO".

El sistema que ens hem dotat per funcionar no es pas assembleari sinó representatiu. Per tant no ens correspon als ciutadans (de fet no podem) redactar les alternatives. Es feina del Parlament. Als ciutadans només se'ns demana en situacions excepcionals que expressem la nostra conformitat o disconformitat amb un SI/NO/BLANC/NUL.

La trampa és que els partits politics, que tenen la exclusivitat de la representació i per tant dels mitjans, s'apropien de les possibles respostes. Si votes NO pots estar votant el NO de ERC o el NO del PP, però pots estar votant el NO d'Economistespelno.com o simplement el NO d’en David Codina.

La qüestió és clara, ¿volem que entri en vigor aquesta Llei amb les seves conseqüències o la retornem als estaments que ens la proposen per que la revisin i ens la tornin a presentar?

PD.: Jo encara navego entre el NO i el BLANC. Tot i que estic convençut que el sí guanyarà. El Puji té tota la raó quan diu que d’aquí a 10 anys quan vulguem fer l’Estatut de Mataró per al PP l’Estatut del 2006 serà paraula de Déu.

Oscar ha dit...

Jo votaré que sí, perquè votar no és un pas enrere.
Podeu trobar algun argument més al meu blog...