L'entranyable George W. Bush ha fet una visita sorpresa a Iraq per saludar el nou govern (que per suposat ha imposat ell) i donar-li ànims.
Igual que un pare protector amb el seu fillet ha donat al President un copet a l'esquena, tot dient-li que no els abandonaran, que quan Amèrica (Amèrica! quins collons, com si Amèrica només fóssin ells) dóna la seva paraula, no la trenca.
Els pobres iraquians, els iraquians de debó, la gent del carrer, els que cada dia han de batallar fent eslàlom entre metralladores, tancs dels ianquis i cotxes bomba per anar a comprar el pa, segur que deuen estar pensant que tan de bo l'amic americà sigui fidel al seu tarannà mentider i trenqui un cop més la seva paraula.
El pròxim cop que els iraquians estiguin castigats per un dictador, en les seves pregàries diàries estic segur que hi entrarà un "Mahomita, Mahomita, que me quede como estoy!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada