Ahir vaig trobar en Ramon. Un mite vivent de la meva infància i la primera joventut (ara estic a la segona...o la tercera, ves a saber).
Quan et tornes a creuar amb algú important per a tu després de molt temps, durant les hores següents tornen al teu cap les imatges dels bons moments viscuts, com si es tractés d'un flashback en una pel·licula.
A tots aquells amb qui fa temps que no ens veiem, ja siguin anys, mesos, setmanes, dies, hores o minuts, una abraçada ben forta!
2 comentaris:
Tota la raó del món Puji! El dia que ens vam trobar amb l'Òscar (encara que fos cibernèticament)em van venir en ment tota una filera de diapositives de fa 15 anys enrera. Curiosament no ens hem tornat a veure però per altres lligams sempre ha anat sabent de la seva vida i de les seves coses.
El mateix, va passar amb tu. Era com un tornar enrera, com fer un rememeber when, amb una barreja amable i divertida d'històries i sensacions.
M'Alegra veure a en David, tot i que per moltes raons i circumstàncies ho fem ben poc. Però sé que malgrat passin els anys ell sempre serà allà formant part de la meva vida i de les meves històries...
I ja paro, perquè el seguent pas serà el nus a la gola i la llagrimeta als ulls!!!!
...i els casaments sempre són un bon moment per parlar d'aquestes diapositives ;)
Visca 7m76, visca la txelleta, visca la cullerada!!!! Visca aquells nous recursos que ens permeten ser més persones!
Publica un comentari a l'entrada