Pues va a ser que sí

Com ja vaig pronosticar, ha guanyat el sí.
Ara toca analitzar. Cadascú fa la seva anàlisi, i la meva es basa en aquests 3 punts:

1. Els nostres polítics fan pena. Ja han fet pena durant tota la campanya, però en la nit electoral es van superar a ells mateixos. Primer valorant els resultats quan l'escrutini no havia ni començat, i després interpretant els resultats de manera rància i partidista. A més, no deixen d'utilitzar els mateixos tòpics de sempre: que si la festa de la democràcia, que si ha guanyat Catalunya... Quina mandra!
2. Més de la meitat dels catalans van decidir quedar-se a casa, anar a la platja o d'excursió a la muntanya. Cadascú ho ha interpretat a la seva manera. Jo ho interpreto com un càstig als representants. Els catalans han vist que se'ls prenia el pèl i se'ls tractava com si fóssin tontos, i aquesta és la manera de demostrar que no són tontos. Vostès s'ho han fet tot a la seva manera, doncs ara acabin-s'ho a la seva manera i a nosaltres no ens maregin. Tots els partits haurien de prendre nota de la dada de participació, perquè és la que realment els dóna la valoració de la feina que han fet.
3. Ara l'Estatut ja està aprovat. Tenim un nou marc legal, una nova norma base, però que només és això, una base, que deixa oberts un munt de temes que s'han de negociar i desenvolupar. L'Estatut de 1979 va quedar a mitges, i la majoria dels temes que promulgava van quedar sense desenvolupar. El nou text és molt més extens que l'anterior, per tant, planteja molta més feina a fer. Així doncs, senyors polítics, deixin de fer el ridícul d'una vegada i posin-se a treballar. Aquest Estatut ha nascut coix, i ja ningú li podrà tornar les cames, però senyors, per dignitat, almenys donin-li unes crosses.