De vegades cal fugir de la voràgine del món, poder trobar un espai tranquil on fas el que et ve de gust i tornes a ser tu mateix. Però la realitat és dura, i quan més a gust et trobaves, sempre cal tornar als maldecaps, les obligacions i les responsabilitats del dia a dia. Malgrat tot, intentes mantenir la pau del teu refugi tant temps com pots, però sempre hi ha gent disposada a dissipar la calma i la teva harmonia interior fent-te posar de mala llet. Doncs sabeu què us dic? Tu! Sí, tu! Vosaltres! Tots! Foteu el camp del meu núvol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada