La nostàlgia és un sentiment estrany. És melancòlic, perquè entristeix recordar coses que ja no hi són, però normalment aquests records són agradables, i el retorn a la ment d'aquelles vivències també fa posar content. La nostàlgia és un sentiment agredolç. Com els pomelos.
Poques cançons evoquen tan bé la nostàlgia com la cançó d'aquest divendres. Però per sentir-la no cal conduir un Cadillac fins la falda del Tibidabo. A vegades n'hi ha prou amb empènyer un carretó pel passadís de fruites i verdures del Mercadona i que t'envaeixi l'olor agredolça dels pomelos.
3 comentaris:
Per cert, en català en diem aranges
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=pomelo&operEntrada=0
I en qualsevol cas, és una d'aquelles paraules que per mi, sempre seran així. ;P
La nostàlgia, quina cosa més rara: ens fa mal, però la cerquem. Potser perquè després de la tristor ve un somriure.
Publica un comentari a l'entrada