4 d’abril de 2017

King (Kong) of Rock



Kong: Skull Island és una re-interpretació més del mític clàssic del cinema King Kong. No passarà a la història per ser cap grandíssima pel·lícula. Això sí, com a film d'entreteniment fa el fet: tensió, efectes especials, l'eterna lluita entre el bé i el mal (un bé i un mal que ho són depenent dels ulls que els veuen), monstres, nàufrags, helicòpters i una velocitat que mantenen l'espectador aferrat a la butaca.

El que vaig trobar realment destacable de Kong, però, no és res de tot això, sinó la música. Un blockbuster com aquest podria perfectament haver tirat de les estrelletes del pop del moment, que sempre ajuden a vendre pel·lícula i discos, però lluny d'això, i tot aprofitant que l'acció està ambientada als anys 70, just als últims dies de la guerra de Vietnam, amaneix la història amb clàssics del rock d'aquella època: Creedence Clearwater Revival, Jefferson Airplane, David Bowie, Led Zeppelin, The Hollies, The Stooges o Black Sabbath, entre d'altres.

És una pel·li adreçada al gran públic, i especialment a la jovenalla amb les orelles contaminades per l'electropop latino i el reggaeton. Tinc l'esperança que almenys alguns d'aquests cadells esgarriats hauran sentit curiositat per saber què era aquella música plena de guitarres estripades, baixos penetrants i ritmes de bateria frenètics que els va posar calents mentre veien les destrosses d'un goril·la gegant.


2 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo no apostaria diners al respecte.

Ah, ets conscient que els avis devien pensar que la música que tu destaques ara era música infecta i d'ovelles esgarriades, oi? A cada generació passa el mateix.

Puji ha dit...

Segur, a cada generació passa el mateix, però amb criteris musicals objectius, no de gustos, sinó de qualitat, actualment hi ha música molt merdosa.