30 de març de 2017

Campanya efectiva


Sóc un ferm defensor de la reducció del trànsit de vehicles motoritzats a la ciutat, i en aquest sentit, l'ús de la bicicleta és una de les meves conviccions com a ciutadà. 

I és que per circular en bicicleta per Barcelona són necessàries elevades dosis d'aquesta convicció. Qualsevol desplaçament en aquest mitjà és un repte per a la paciència i un risc per a la integritat física del ciclista.

Els impediments són innumerables: vianants que travessen despistats mirant el mòbil; ramats de turistes que queden embadalits davant els monuments tot obstaculitzant el pas; transportistes que utilitzen el carril bici com a zona de càrrega i descàrrega; vehicles de neteja viària que higienitzen els carrils bici en horaris en què ni se'ls passaria pel cap ocupar un carril de trànsit motoritzat; taxis que s'aturen al lloc més inesperat per recollir un passatger; o aquests mateixos passatgers que obren la porta del taxi sense mirar davant dels morros del sofert ciclista; cotxes que fan girs a l'esquerra sense senyalitzar i obviant la preferència de pas que tenen les bicis; obres a les voreres que utilitzen el carril bici com a zona d'emmagatzematge del material de construcció; carrils bici que desapareixen tot d'una i deixen el ciclista venut al bell mig de la voràgine del trànsit de combustió interna; i un llarguíssim etcètera d'obstacles, dificultats i perills.

Ahir a la tarda, el meu recorregut amb una bicicleta del Bicing des del centre de la ciutat fins a casa va estar especialment farcit d'aquests incidents quotidians i estava desitjant arribar al meu destí, quan, en una cruïlla, vaig mirar a banda i banda per assegurar-me que no passessin vianants i confesso que ho vaig fer. Vaig passar-me un semàfor en vermell. I vaig ser sorprès en la meva infracció per un cotxe de la Guàrdia Urbana que, immediatament em va bloquejar el pas i em va fer aturar. Em van demanar que m'identifiqués i em van posar una multa.

L'agent que cursava la denúncia; que per cert, va deixar llur cotxe policial bloquejant el carril bici durant els deu minuts que va estar amb mi, però és igual, total, no ve d'un obstacle; em va informar mentre emplenava el formulari de la sanció que estaven "en campanya amb les bicicletes".

No tinc res a dir. No tinc excuses ni les busco. Vaig cometre una infracció injustificable i pagaré religiosament els dos-cents euros de l'import, cent si pago abans de quinze dies. Però el ja nombrós exèrcit de vianants despistats, turistes aborregats, transportistes, conductors i taxistes sense miraments, operaris de la construcció i de la neteja contra els que batallo cada dia, ahir van veure's reforçats pel cruel embat de l'autoritat competent. I em vaig rendir. La profunda i imprescindible convicció que portava per bandera quan vaig agafar la bicicleta a l'estació de Bicing de la Plaça de Catalunya es va veure vençuda. Ja no puc més. S'ha acabat. No tornaré a agafar la bicicleta. I no renovaré l'abonament del Bicing, perquè estic moralment derrotat i perquè l'import de la multa es va empassar de cop el meu pressupost per pagar la quota de dos anys. 

Deixaré doncs de nedar contracorrent i em deixaré arrossegar pel riu d'ozó troposfèric, d'òxid de nitrogen, de gasos d'efecte hivernacle, de partícules en suspensió i de combustibles fòssils cremats. A partir d'avui em desplaçaré per la ciutat amb el meu vell cotxe dièsel de classe B. Arribaré més aviat als llocs, em cansaré menys i guanyaré en salut mental i en seguretat personal.

És innegable que la "campanya amb les bicicletes" de l'Ajuntament que diligentment em va anunciar l'agent de la Guàrdia Urbana, és realment efectiva: no tornaré a passar un semàfor vermell amb la bicicleta.



7 comentaris:

Oscar Julià ha dit...

Benvingut al progrés :)

Bromes apart, la campanya aquesta "amb les bicicletes" és lamentable.

Ferran ha dit...

Té fins i tot un punt de fascinant (lamentablement fascinant) constatar com el debat al voltant de la bici a les ciutats és transfronterer. També a Alemanya i, n'estic segur, arreu d'Europa, hi ha problemes per fer possible una convivència endreçada entre els ciclistes i altres urbanites. Francament trist que ningú no sembli tenir ni idea de com fer-la possible.

PS: 100€? Déu n'hi do :/

Puji ha dit...

Oscar, ja ho veus: to serve and to protect...

Ferran, a Alemanya també passa? tan civilitzats que semblen... Sí, noi. Cent eurassos :(

Oliva ha dit...

NO SIGUIS TANACO I DEIXA EL "DIESEL" EN PAU...AGAFA EL METRO¡¡¡.

Miki ha dit...

Osti avui he anat a parar al teu bloc que seguia quant escrivies, i he vist aquest post, espero que fos un calenton i et tornessis a arriscar amb el bicing... per curiositat vas deixar el bicing?

A mi per anar amb una vorera ampla sense cap peato, hem van trucar i sol treure un movil un urbano de lluny hem va venir corrents i 100 euros, cabrejadissim pero he seguit, amb el bicing.

Puji ha dit...

Ei, Miki! No vaig renovar l'abonament i no he tornat a agafar el bicing.:(

Potser ara, amb el bon temps m'ho repenso.

loan ha dit...

Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.