http://instagram.com/14_puji YouTube

23 de novembre del 2013

PPSC's


Quan la independència encara ens semblava una utopia poc abastable, és a dir, tot just fa un parell d'anys, havia comentat diverses vegades una visió de futur. Per a tenir una Catalunya independent, calia un pas previ: la independència del PSC respecte del PSOE.

Quan imaginava aquest escenari, sempre pensava en un sector catalanista que es feia fort i s'escindia per fi del PSOE, un partit espanyolista, dirigit per cacics, que s'omple la boca de federalisme, però no se'l creu ni de broma i que de socialista i obrer en té poc o res. 

Poc pensava que el PSC acabaria dirigit per un líder tan ridícul que faria bo Montilla, del tot entregat a Ferraz, i on el sector catalanista està amagat i calladet, no fos que perdessin les poques prebendes de poder que els queden, i alineat a un sector unionista del Parlament amb PP i Ciutadans.

Hauria d'estar content, perquè el meu pas previ per a la independència, al final, s'ha acomplert, però no amb una independència del PSC, sinó amb la seva desaparició total, fagocitat pel monstre centralista assedegat de vots.

Què hi farem. Espero que ERC sigui capaç d'assumir el paper de gran partit del centre-esquerra català que hauria d'haver estat el PSC. La connivència amb els pressupostos neoliberals de Mas-Colell, de moment, demostren el contrari.

Observarem doncs com es van desenvolupant els corrents polítics catalans, amb pas ferm cap a un país nou i millor, que ara, ja ha passat de ser una utopia poc abastable a ser l'únic camí possible.


2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

A veure com ho fa ara l'ERC...
El PSC acabarà dividint-se, i si no, al temps...

Sergi ha dit...

L'actuació del PSC en el marc actual és vergonyosa i indigna. Però demostren ser el que són, una sucursal del PSOE, i ja no porten màscares, els han caigut per força. Llavors hem de dir que són coherents, el PSOE no aprova el que estem vivint a Catalunya, que jo també veig com a únic camí possible.

Tinc confiança en ERC, ens pot portar a bon port, a l'espera de l'estratègia que s'inventin aquest cop a Madrid per tirar-nos-ho per terra. Però mai no hem estat tan a prop. Seguirem lluitant.