http://instagram.com/14_puji YouTube

22 de maig del 2013

Un tranquil racó del món


Les esfereïdores imatges del tornado a Oklahoma em van recordar una anècdota viscuda a la meva darrera estada als Estats Units. Va ser durant la visita a una destil·leria de bourbon, a Kentucky. El bourbon es destil·la i s'envelleix en barrils de roure que s'emmagatzemen en uns edificis de vuit plantes d'alçada

La guia ens explicava com l'estructura de bigues dels magatzems d'envelliment està especialment pensada per resistir l'assot dels tornados, molt freqüents a l'àrea. Uns altres visitants, que venien de Lousiana, van comentar que allò els recordava com les fàbriques, allà, també es fan pensades per resistir l'embat dels huracans de la costa del Golf de Mèxic, i un tercer grup, provinent de la costa oest, va explicar que allà també prenen precaucions, però per evitar els terratrèmols que provoca la falla de Sant Andreu.

Immediatament després, la guia es va girar cap a nosaltres i ens va preguntar: "i vosaltres? Quines catàstrofes naturals patiu al vostre país?" Jo, vaig dubtar uns instants, i avergonyit, i amb un cert sentiment de culpabilitat vaig respondre: "eeeeehhmmm...cap...". 

Veient que la meva resposta podia resultar fins i tot un punt ofensiva per aquells pobres patidors, ho vaig esmenar: "bé... potser alguna riuada de tant en tant". I és que sovint no en som massa conscients, però vivim en un racó del món d'allò més tranquil.

6 comentaris:

Homedeneu ha dit...

Vas oblidar-te de les retallades, que aviat seran classificades com a catastrofe natural (si el FMI i la UE ho permeten)

El porquet ha dit...

I que per molts anys sigui així

Sergi ha dit...

Havies de dir que aquí els desastres que patim són artificials, no naturals, i que no podem fer res per mirar de pal·liar els seus efectes com fan allà als EUA, aquí ens la colen per allà on volen.

Anònim ha dit...

les notres desgràcies son els polítics que tenim...

Josep ha dit...

M'ha vingut al cap aquest tema: http://youtu.be/OJadlT2ATjE

....

Como te recuerdo mi lindo pueblito
con tu aire húmedo y denso de día
noches cálidas de fantasía
pobladas de mate de encanto infinito
y el cantar de tu fresco arroyito
salvo en los diez meses de la sequía.

Siempre fue muy calmo mi pueblo adorado
salvo aquella vez que pasó el huracán
viejos pagos que lejos están
mi tierra querida, mi dulce poblado
tengo miedo de que hallas cambiado
después de la última erupción del volcán.

Tierra que hasta ayer mi niñez cobijaba
siempre te recuerdo con el corazón
aunque aquel arroyito dulzón
hoy sea un hirviente torrente de lava
que por suerte a veces se apaga
cuando llega el tiempo de la inundación.

Los hambrientos lobos aullando estremecen
cuando son mordidos por fieros mosquitos
no se puede dormir por los gritos
de miles de buitres que el cielo oscurecen
Siempre algún terremoto aparece
y al atardecer llueven meteoritos.

Y si a mi pueblito volver yo pudiera
a mi viejo pueblo al que no he regresado
si pudiera volver al poblado
que siempre me llama, que siempre me espera,
si a mi pueblo volver yo pudiera
no lo haría ni mamado.

zel ha dit...

Home, desastres no naturals, els havies de parlar de la epidèmia de corrupció que ens mata a tots!