9 de novembre de 2011

South USA


El viatge pel Sud dels Estats Units va ser una mica diferent a com solen ser els nostres viatges. Normalment anem de parc natural en parc natural, visitant les ciutats de passada. Però aquest cop, no podíem obviar les capitals de la música, ni llocs mítics de la cultura nordamericana. 

Així que vam combinar els aiguamolls de Florida amb el Kennedy Space Center de Cape Canaveral. Vam creuar els pantans de Georgia on my mind per arribar al Parc Nacional de les Smoky Mountains. Vam gaudir dels bars amb música country en viu a Nashville, fent una incursió a Kentucky per veure les coves Mammoth i fer la ruta de les destil·leries de Bourbon. Vam retre tribut a l'únic rei que el mereix a Graceland, i vam gaudir del rock i el blues al carrer de Beale Street, Memphis. Vam recórrer la riba del Mississippi per la carretera - parc nacional de Natchez Trace, fins arribar a New Orleans, per viure l'ambient crioll, la cuina cajun, la festa desmesurada del carnaval que dura tot l'any i escoltar jazz allà on va néixer, a Bourbon Street. No podíem oblidar les plantacions, els camps de batalla de la guerra de la independència i la de secessió, ni els bayous de Lousiana. Les costes tropicals del Golf de Mèxic, creuant Mississippi i Alabama per arribar a Florida de nou, on ens vam banyar a les platges de sorra blanca immaculada i vam nedar entre manatís als manglars de Crystal River. Tot i els mosquits assassins, no ens vam voler perdre els Everglades, i per acabar, un recorregut pels Keys, arribant fins el darrer, Key West, on vam agafar un ferry cap a Fort Jefferson, una fortalesa de la guerra civil construïda sobre una illa de corall en el Parc Nacional de Dry Tortugas. I finalment, tornar a Miami just a temps d'agafar l'avió. 

Una combinació excepcional de natura, música, paisatge, cultura, excursions i mitomania en els estats del Deep South.

11 comentaris:

kpitana ha dit...

Uauuuu!! te copio sa música es brutal....gran relat ets un màquina.
gràcies

Dani R. ha dit...

Fua!

El porquet ha dit...

Quin viatge nano! Memorable de principi a final... ja et veig gaudint com un boig en aquestes tavernes de bourbon i bon rock!

Alyebard ha dit...

Això és una gran escapada!

Anna Griera ha dit...

Carai quin viatge! darrerament, tothom em parla del seu viatge els Estats Units, i si ja tenia ganes d'anar-hi, cada vegada en tinc més. Tothom en torna content, d'aqest país.
tantes coincidències, seran un senyal de l'univers?? ;P
per cert, hola! :)

Gerard Agudo ha dit...

Fantàstic reportatge nano!!!! Quina enveja!

stratosergio ha dit...

Uau nen. Quina passada.

Joan ha dit...

Ep, un altre que ha recorregut el país enguany. Jo rondava més per l'oest, però les teves paraules justifiquen portar la mirada a l'altra banda.

miki ha dit...

Hola una pregunta, quants dies vau estar i quants km vas fer en cotxe més o menys?

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Gran presentació, si senyor. S'agraeix que encara hi hagi gent que sigui capaç de fer bones fotos sense necessitat de tirar de Photoshop.

Salut

Puji ha dit...

Kpi, doncs és una música predeterminada del programet de diapositives, però està sent un superèxit!

Dani, yeah, man

Porquet, let the good times roll...

Alyebard, doncs sí, a qui vull enganyar... ;P

Anna, benvinguda a la cullerada. Ho recomano molt. Els ianquis són ianquis, però tenen un país que no se'l mereixen.

Gerard, això venint del photoking és un gran afalac!

Sergio, old time rock n' roll.

Joan, ja em va semblar veure't de lluny...

Miki, 27 dies, 7.500 km.

Cetina, no saps com m'agrada el teu comentari. Sóc un fanàtic de les fotos "al natural".