Dilluns de la setmana passada, l'Albert Om va ser el convidat de la Neus Català, una supervivent dels camps d'extermini nazis, i una lluitadora com n'hi ha hagut poques. Al llarg del programa (que podeu veure si cliqueu aquí, ho recomano molt fort) la Neus va explicar coses que encenien l'ànima, coses que posaven la pell de gallina i coses que et feien posar dempeus per sortir al carrer a defensar els teus drets. Però de totes les seves frases, em va cridar l'atenció una, que em va fer pensar molt. La conversa va anar així: parlant de lluita obrera, van sortir les idees comunistes de la Neus, i l'Albert li pregunta: -Però el comunisme s'ha acabat, no? -, i la Neus, amb uns ulls oberts com plats, ens sorprèn a tots contestant-li: -El comunisme encara no ha arribat!
És ben cert que la potència comunista més gran que ha existit, l'antiga URSS, no se'n va sortir gaire. El seu règim es va convertir en un totalitarisme igual o pitjor que el feixista, i la seva classe obrera va estar en pitjors condicions que la dels captalistes. A Cuba no els han deixat mai comprovar si funcionava o no. I la Xina, que ho va fer més o menys igual que l'URSS, ara que sembla que aixeca el cap, no té cap pinta de que millori els seus propis precedents.
Tot aquest fracàs ha anat acompanyat d'un bombardeig cultural subliminal que des dels Estats Units i des de casa nostra fa dècades ens repeteix contínuament que el comunisme és el dimoni, encarnat en diversos personatges, com el de la foto de més amunt, fent trontollar les conviccions dels més idealistes, i de comunistes amb alguna visibilitat política ja no en queda ni un, no fos cas que el fessin cremar al foc etern d'un Pere Botero que remena les seves calderes amb una falç i un martell.
El comunisme no és totalitarisme, no són líders enquistats en discursos arnats. El comunisme és una idea de sistema econòmic basat en la igualtat entre les persones, en la solidaritat, en la compartició d'idees per augmentar la productivitat, els beneficis i el benestar de tothom, no només d'uns quants.
I si la Neus tingués raó? I si el que hem vist fins ara no fos el comunisme real? I si el comunisme nascut des del poble, genuí i sense corrompre encara està per arribar? Pensem-hi.
Jo no sé si aquest comunisme real del que parlo seria factible, o seria bo, però està clar que el sistema que tenim ara, per tirar coets, tampoc no seria.
Jo no sé si aquest comunisme real del que parlo seria factible, o seria bo, però està clar que el sistema que tenim ara, per tirar coets, tampoc no seria.
P.S. Us demano mil disculpes, però tant de pensar en dimonis vermells, no m'he pogut estar d'utilitzar aquell acudit lamentable per al títol del post.
4 comentaris:
El comunisme és un concepte teòric perfecte. Però falla únicament en una cosa. No té en compte que els actors que l'haurien de dur a la pràctica no són perfectes.
Avarícia, cobdícia, competitivitat, individualisme... són petites esquerdes que acaben ensorrant un concepte teòric perfecte.
El concepte comunisme és massa ideal per a que mai pugui esdevenir real.
Per cert, acudit molt lamentable. "Hasta" massa...
Porquet, si som avars, cobdiciosos, competitius i individualistes, és millor viure en un sistema que potencia tot això? Només pregunto, eh?
Oscar, això és precisament el que em pregunto. Realment és així o és el que ens han inculcat sempre? I un cop més: perdó, perdó...
Del nom, "comunisme", ja ens en podem oblidar: està gastat pel mal ús dels qui el van voler portar a la pràctica.
De l'esperit, del que els seus teòrics defensaven, d'això no només no ens n'hem d'oblidar: com la Neus Català, jo també crec que encara no s'ha posat enlloc en pràctica. No a gran escala. I sí, aquest ha de ser l'objectiu.
La mentida en què estem immersos, aquesta merda anomenada "capitalisme", és una pantalla per crear esclaus (el famós 99%) al servei d'una elit que ha aconseguit, amb molta intel.ligència, crear zombies dels quals viu: ells de puta mare, nosaltres contents quan ens diuen que l'Euribor ha baixat un 0,25 i que ara pagarem 70€ menys per la hipoteca.
Se'ns pixen a la cara, un 1% se'ns pixa a la cara al 99%. A aquest joc, jo no vull seguir jugant.
Publica un comentari a l'entrada