12 de setembre de 2012

Un poble que vol ser feliç

Foto: Ferran Nadeu a El Periódico

El 5 de maig d'enguany es va convocar a través de les xarxes socials, una concentració independentista que instava a omplir la plaça de Sant Jaume d'estelades. La convocatòria va fer molt de soroll a twitter, i semblava que seria multitudinària. En entrar a la plaça, però, vaig quedar una mica decebut. Érem una bona colla, prop de mil, amb moltes senyeres, però la plaça només la vam omplir de manera discreta. Poc em vaig imaginar aquell dia que la ciutadania de Catalunya estigués preparada per fer el gest col·lectiu d'ahir a la tarda.

Els carrers del centre de Barcelona es van omplir a vessar (literalment) de gent que demanava una sola cosa de manera molt clara. La independència de Catalunya, la segregació d'Espanya, l'alliberament d'una mà que ens escanya sense escrúpols. Catalans de totes les edats i condicions. Catalans de sempre, dels que van venir més tard i dels que acaben d'arribar d'arreu del món. Catalans vells, joves i famílies amb nens. Catalans avesats a reivindicar coses, i catalans que ahir era el primer cop que sortien al carrer. Tots a una, despertant-me la sensació que trigarà poc o molt, però que això ja no té aturador.

Des de ja fa uns dies, de l'altra banda es parla de confrontació, de violència i algú, fins i tot de tancs. Però la gernació que ahir es concetrava a la capital de Catalunya tenia una actitud festiva, amb ganes de cantar, de cridar, de ballar. No vaig veure ningú amb una actitud de violència. Vaig veure un poble que demana ser tractat de manera digna i justa. Un poble que vol ser feliç.

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Vam veure el mateix , doncs. Va ser una diada espectacular

El porquet ha dit...

Pell de gallina, Puji. No ens podran aturar, ni amb tancs ni amb amenaces ni amb la típica "pormiscojoneria" espanyola.

Només ens cal un petit detall... valentia política.

Clidice ha dit...

I el greu que els ha sabut no tenir on agafar-se per desprestigiar el que va ser un clam unànime.

XeXu ha dit...

Una part que cal destacar és aquesta, va ser una manifestació pacífica, només expressant la voluntat, i tot i alguns càntics fora de lloc, no es buscava la comfrontació ni res semblant, només expressar un desig, i com bé dius, un de sol, sense vacilar ni dubtes a l'hora de demanar.

DooMMasteR ha dit...

Això ja no té aturador! :-)