10 de setembre de 2012

Un dia important


Fa una estona  m'he despertat, he obert un ull, he pres aire i he estirat els músculs. Poc a poc, he anat prenent consciència de l'espai i el temps, com cada dia. Però avui, just en aquest punt, mentre em reincorporava al món, els ulls se m'han obert tan de cop que m'han caigut les lleganyes. Avui és un dia important. Molt important.

Avui se'ns casa la nena, la petita, la reina de casa. La que semblava que mai hauria de créixer, la que tots volíem que fos nena per sempre, ja ens va fotre a tots un clatellot de realitat fa uns mesos amb el seu títol de doctora, i avui, en un no parar d'embrancar-nos en esdeveniments importants un rere l'altre, entrarà a la sala de plens de l'Ajuntament del poble on jugàvem de petits, vestida de blanc, guapíssima, molt més del que ja ho és de costum, i tots els ulls la seguiran, somrients, i amb alguna llagrimeta furtiva.

Aquesta nova etapa de vida en comú no farà més que portar-nos a noves sorpreses, nous esdeveniments importants, noves experiències. Però això ja arribarà. Avui, el que compta és que dues bones persones s'han trobat i han decidit seguir el camí de la vida plegades, i que tots els qui som importants per ells ens trobarem per celebrar-ho, ben mudats i compartint l'alegria que sentim per ells.

I val més que pari, que encara m'emocionaré abans d'hora, i que m'alci del llit d'una vegada, que encara he de fer un munt de coses i esmerçar una bona estona a posar-me ben guapo, que l'esdeveniment ho mereix, i al final, encara se'm tirarà el temps a sobre.

3 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Ep! Felicitats, doncs!

XeXu ha dit...

Definitivament, la nena es fa gran, eh. En pocs mesos has rebut dues patacades (de felicitat), dos xocs amb la realitat. Aquella nena amb la que jugaves ha crescut, i tu també. Però això no farà que us estimeu menys, segur que no.

Joana ha dit...

Moltes felicitats Puji!
Sobretot ben mudat que de wapo ja ho ets :)
Salut per poder-ho disfrutar!