Estic fart de creuar-me de braços mentre la terra s'afona sota els meus peus. No sóc perfecte i tinc punts febles, però vull aprendre dels errors, i almenys tenir la consciència tranquil·la d'haver fet tot el possible per tal de canviar el món. I he dit prou, no vull refugiar-me darrere les paraules, i vull passar a l'acció. I crec fermament que convé sumar esforços i els càntics de tanta gent, però no perdo l'esperança i segueixo avançant.
Sóc utòpic, ho sé. Sóc idealista, i amb orgull. Però aquests dies, el que de debò em fa por, és ser ingenu.
1 comentari:
3Jo sóc un pragmàtic. I és curiós, perquè tu desde el teu idealisme, i jo desde el meu pragmatisme, tenim molts objectius en comú.
Això hauria de ser tranquil·litzador per a tu... i preocupant per a mi.
Publica un comentari a l'entrada