Llac Tanganika a Bujumbura, Burundi. Foto de Volker-Schäfer a Google Maps. |
Ja havia tancat la paradeta de La cullerada per la temporada d'estiu, perquè quan s'acosta l'agost, sembla que el món s'aturi i tot quedi ajornat fins el setembre.
Però ves que, quan menys ens ho pensàvem, quan crèiem que la propera etapa del nostre llarg (llarguíssim) viatge, encara quedava lluny i n'havíem deixat aparcats els pensaments, va arribar l'esperada trucada, i amb ella, una fotografia d'un nen amb cara d'espantat, tot i que confesso que segurament nosaltres encara ho estem més.
I ara, en un racó llunyà del món hi ha un nen a qui hem vist la cara, de qui sabem el nom, i que ja és el nostre fill, però que encara no podem abraçar. Caldrà esperar encara una mica més. Fa tant temps que esperem que semblaria que uns quants mesos més no són importants, però intueixo que es faran molt més llargs que els tres anys i mig que ja portem a les esquenes. És igual. Esperarem, perquè ara ja sabem que, més d'hora que tard, podrem viatjar al cor de l'Àfrica i mirar-nos als ulls amb ell, i començar plegats la nova aventura de ser una família.
18 comentaris:
Saps, sovint hi he pensat però no m'atrevia a preguntar, com que no en parlaves... no sabia si és que ja el teníeu amb vosaltres o si és que al final havia estat que no. Així que m'alegro de llegir aquest post fora de temporada, que he de dir que m'ha sorprès veure, però és que el motiu s'ho val. Moltes felicitats, i ànims per passar el que queda, pensa que ara ja només és un compte enrere!
Ostres!!! No en tenia ni idea!!! Moltíssimes felicitaaaaaaaaats!!! Sé el que són els processos adoptius i, un cop veus la carona del petit o petita... de sobte... tot val la pena!!!
Moltes felicitats!!! Moltes! :)
Enhorabona amic.
No puc evitar que se'm omplin els ulls de llàgrimes d'alegria cada cop que penso en aquesta gran, ENORME, notícia.
Sereu molt feliços junts, us ho mereixeu!
Us torno a donar l'enhorabona emocionada. :)
ENHORABONA!!!
Quina sorpresa!!!
Quina bona notícia!!
Enhorabona als tres!
Hòstia, ara m'he emocionat..
Moltes moltes felicitats a vosaltres dos pero sobretot a un menut del cor de l'africa que es molt mes afortunat del que s'imagina. Una abraçada molt gran. Familiar, de fet!
Ufff jordi, m'has fet plorar...i mira k ja us havia felicitat,inclus he vist la cara dl petit afortunat pero eren sentiments d'alegria x vosaltres i felicitat. Pero aquestes paraules dl blog fan veure el fons del k porteu vicut aquests anys d'espera!!!!!moltissimes felicitats,muaaaaaa
Xexu, quan l'espera és tan llarga és millor deixar-ho en stand-by i que vagi fent, però ara, per fi, ja va arribant a terme! Gràcies!
Alepsi, doncs ja ho veus... :) Moltes gràcies!
Oscar, ehmmmm... res, res, que ara m'emociono jo... Gràcies!
Anna, :__)))
Charlie, doncs sí! Per nosaltres també! Gràcies!!!
Clint, gràcies nano! Uf! Quina plorera...
Guerau!!! Primer, gràcies per passar per aquí! Nosaltres també som molt afortunats. Moltes gràcies familiars!
Cristina, moltes moltes gràcies per ser-hi durant tot aquest temps. No ploris, dona! Que ara ja queda molt poquet!!!
Otres, gran noticia! Ai, que se m'escaparà la llagrimeta i tot.
Caram, caram. Enhorabona, sí, i tant. Només una mica més de paciència.
Jordi i Diana, estic molt, molt,molt contenta i emocionada. Sapigue-ho que durant aquets anys d'espera, un parell de vegades al mes, miraba el teu bloc Jordi per si posabes noticias. Recordes que despres d'una desilusiò, vaig dir-te; segur que el vostre fill os esta esperant on menos pense-ho.
Dons s'ha acabat l'espera.
Enhorabona! No imagine-ho, o si, quanta gent esta contenta per vosaltres.
Aquet nen te uns pares marvillosos i vosaltres el millor dels fills.
Un petooooooooonas.
Ara que jo em deixo caure per Mataró!
Joan, sí, una mica més de paciència i prou!
Isabeeeeeeeel, que em faràs tornar caure la llagrimeta! Petons!
Josep, ja saps, quan vulguis!
Enhorabona, que ja falta menys!!
Quina alegria, noi, de veritat...Quan la cosa es va "acabar" d'aquella manera, em va fer tristor, és un goig tan esperat, tan desitjat i et trenquen de cop el somni sense que puguis fer res. Però veus? ja, aviat, aviat...serà la millor abraçada de tota la vostra vida! Estic molt contenta!!!!!!
Que bé, Puji! Felicitats! :-)
Una emoció als ulls i un somriure a la boca! Quinés paraules més emocionants!!! Moltes felicitats!!! :o)
(3r intent del cptcha aquest.. casuen... què complicat!!)
No et conec, però m'alegro molt, per que apart de donar-li una millor vida a un nen i a vosaltres, per lo que t'he seguit als posts, també ser que l'educaras en uns bons valors... ha tingut sort tothom.
Publica un comentari a l'entrada