Diumenge, TV3 celebra la Marató de la Pobresa, en la qual, pretén recaptar fons per evitar el risc que moltes persones que estan al llindar de la pobresa i l'exclusió social hi entrin. Segurament és una iniciativa ben intencionada i acabarà ajudant molta gent. Però què voleu que us digui. A mi, aquesta Marató, em patina des del primer dia que la van anunciar.
Que la televisió pública catalana es dediqui a fer campanyes de caritat i suposada solidaritat quan darrera té un Govern que empeny els ciutadans presents i futurs cap a la pobresa i quan aquesta campanya està patrocinada per un sistema bancari podrit que és el motor de l'acumulació de riqueses, amb la conseqüent generació de pobresa, em sembla un acte del més absolut cinisme.
Segurament heu vist l'anunci en que cinc persones es rifen quatre cadires, però les acaben compartint. Molt bonic, si no fos perquè en realitat, en el nostre món no falten cadires, en sobren, només que uns quants les tenen totes. I això és el que defensa el vídeo que uns deixo a continuació. No ens cal caritat humiliant. Ens cal repartiment dels béns amb justícia.
6 comentaris:
La Caixa patrocina aquesta Marató. "No hase falta desir nada mas"
Estic en bona part d'acord amb tu, la caritat acostuma a ser un gest ben intencionat però condemna al receptor de la mateixa a ser dependent de l'ajut dels altres.
Crec que el concepte Marató que tenim cada nadal queda una mica traït amb aquesta variació.
Compte amb no caure en un estereotip fàcil... A mi aquesta campanya m'encanta, no pel fet de la recollida de diners, sinó per la conscienciació social d'aquesta realitat.
Que ningú és quedi fora de joc depén, evidentment de les retallades, del joc financer del bancs... però també de l'actitud individual de l'empresari que no extorsiona ni explota, del company de feina que no vol trepitjar els drets de l'altre per assolir el seu ascencs, del veí que respecta que tothom no apuji el pagament de l'escala perquèa aquell li costa arribar a final de més....
QUE NINGÚ QUEDI FORA DE JOC, en la realitat actual, és responsabilitat de tots. D'ells, està clar. Però també de nosaltres...
Durant tots aquests anys s'ha criticat la Marató de Tv3 perquè es centrava en malalties i no en la pobresa. Fins i tot en malalties "poc socials", com l'Alzheimer i no la SIDA (la de la SIDA la van acabar fent fa ben poc, per cert).
I quan per fi en fan una per a la gent pobre (qualsevol de nosaltres ho és, o està a dues nòmines de ser-ho), anem i ens queixem.
PAÍS DE RONDINAIRES!!
Una mica a tots:
Sempre he pensat que el model de Marató de TV3 dedicat de manera científica a la millora de la qualitat de vida en salut de la població en general, a través del suport a la recerca, era fantàstic, en contraposició amb altres models més de "siente un pobre a su mesa por navidad".
Tot i que (repetint el que dic al post) segur que s'ajuda molta gent que ho necessita, i deixant a banda que la caritat pugui ser rància i contraproduent, està claríssim que un canvi de model econòmic i de l'ordre de prioritats socials, solucionaria d'un plumasso tots els problemes que volem apedaçar amb aquesta marató.
I evidentment, que el principal representant al nostre país d'aquest model bancari i econòmic injust i lamentable, doni suport a la iniciativa és un acte de cinisme sense precedents.
Jo estic totalment d'acord amb el plantejament. El fet que per una banda estiguin retallant i per l'altra la televisió pública finançada amb impostos promogui inciatives així em dona la sensació que se'ns foten a la cara. Jo no tinc collons de fer una política més justa, em baixo els pantalons amb els bancs i rics i retallo, però tu t'has de sentir malament i seguir afluixant....
Publica un comentari a l'entrada