Com que la setmana va d'anècdotes, n'explicaré una de fa molts anys. The Supremes és un mític grup de soul, format per tres noies, de les quals, la que va assolir més reconeixement a posteriori va ser Diana Ross, que de seguida que va poder, va fer la seva carrera en solitari. El grup, però, va continuar endavant, canviant un cop i un altre de components, però com el nom i el format eren una fórmula d'èxit, algun productor musical el va mantenir i un grup de tres noies que deuen anar canviant constantment, segueixen rodant pel món cantant els èxits del trio original.
El cas és que deu fer uns quinze anys, The Supremes van fer uns quants concerts a La Boîte, a la Diagonal de Barcelona, i jo vaig aconseguir entrades per anar-hi. Era un concert de format petit. Quatre músics i les tres cantants a un escenari reduït i la pista de ball de la discoteca convertida en pati de butaques. Tot molt familiar i proper.
No recordo molt bé com va anar. Crec que una d'elles es va adreçar al públic i jo vaig contestar, o alguna cosa per l'estil. El cas és que vaig acabar dalt l'escenari cantant Soul Man amb The Supremes.
Una experiència inoblidable. Sobretot perquè aprofitant la foscor i el merder de gent dalt l'escenari, la més guapa de les tres em va tocar el cul i es va passar la resta de l'actuació fent-me mirades insinuants. Si no hagués anat a la Boîte acompanyat i compromès, és possible que ara mateix us estigués explicant una anècdota bastant més pujada de to.
2 comentaris:
#pujigigoló Si és que ja ho sabia jo que eres el terror de les nenes!
Soulman!!
Publica un comentari a l'entrada