Terra Nova

Any 2149. Els humans hem degradat la terra fins a límits insospitats. S'ha convertit en un lloc invivible, amb normes estrictes per la supervivència, sense llum de dia i amb una taxa de suïcidis sense precedents. 

Gairebé per casualitat, uns científics obren un portal temporal que transporta els qui el traspassen a la terra de fa 85 milions d'anys. Un indret virginal, on les úniques pertorbacions del medi són naturals, els continents encara són units a Pangea i els dinosaures campen al seu antull. Un paradís. 

Les autoritats hi munten una colònia i hi envien persones escollides per fer una nova humanitat, un reset, un nou inici sense els errors que van portar a l'hecatombe. Però aviat descobrirem que els paradisos no existeixen. Que la condició humana és inseparable de la cobdícia, l'enveja i les ànsies de poder. Hi ha dinosaures carnívors sense pietat, malalties devastadores i com no, rebels que qüestionen el poder establert, que s'intueix que no és tan legítim com sembla d'entrada.

I tota aquesta cassuística és explicada amb una família de fil conductor. Una família que arriba a la colònia d'una forma poc ortodoxa, i que amb les històries dels seus membres, ens van descobrint les interioritats del nou món.

Aquest és l'argument de Terra Nova. Una nova sèrie de la Fox, amb la mà d'Spielberg, de la qual només s'han emès sis capítols, però promet molt. A veure si tenim sort i no s'espatlla.