El debat (de merda)

Ahir vam veure l'únic debat entre candidats que es veurà en la campanya electoral de les eleccions al Congrés dels Diputats del proper 20 de novembre. I sorprenentment, aquest únic debat és un cara a cara entre els dos partits majoritaris, deixant de banda, no només els partits petits que aspiren a entrar a l'hemicicle, com ja és habitual, sinó també els partits amb representació parlamentària. És un nou èxit del procés de ianquització per bipolaritzar la política espanyola fins aconseguir, com passa als Estats Units, tenir un bipartidisme amb un partit de dretes i un encara més de dretes. Una de les poques riqueses de la política espanyola, i sobretot de la catalana, és la varietat d'opcions polítiques i el multicolor als parlaments. Però el propi sistema i la propaganda dels dos grans, fa anys que treballen per esborrar tota discrepància amb aquest pensament aglutinador en dos únics partits. En política, com en totes les coses de la vida, diversitat es tradueix en qualitat, i sembla que a PP i PSOE, la pèrdua de qualitat ja els va bé. així no es nota tant que són dos partits de patates.

Pel que fa al debat en sí, cap sorpresa. Els mateixos discursos arnats de sempre: tu has fet això, tu no has fet allò altre, recorda't que vau ser vosaltres qui. I un munt de bones intencions. D'objectius. Volem això, això i això altre. El que volem tots: viure millor. El problema és que cap dels dos candidats ens van explicar amb claredat com pensaven arribar a acomplir aquests objectius.

El candidat socialista es va dedicar a demanar explicacions sobre el programa electoral dels populars, donant ja per fet que aquests seran qui governaran. El popular va dedicar una llarga estona a lloar com de bé funcionava Espanya quan encara no hi havia autonomies, és a dir, durant el franquisme, deixant clar cap on li interessa tornar. 

L'únic punt interessant del debat va ser quan Rubalcaba va preguntar Rajoy sobre la seva intenció de tirar enrera les polítiques progressistes aplicades pel PSOE: eutanàsia, avortament, planificació familiar, i sobretot, matrimoni homosexual. Lamentablement, en Mariano va tirar pilotes fora i no va contestar. Amics i amigues homosexuals, si teniu intenció de casar-vos, feu-ho ja, que això s'acaba.

Resumint: un debat miop, amb només una petitíssima part dels que opten al poder, i a sobre, amb dos representants mediocres, tirant a penosos. I aprofito per dir que ja fa anys que tinc clar que Rajoy és un polític lamentable, i pensava que Rubalcaba era molt superior. Pensava que ahir Rubalcaba devoraria Rajoy i el deixaria en evidència, però ni de bon tros. És igual de trist i justet que el seu oponent.