Les aventures de Tintín

Uns personatges tan mitificats com els d'Hergé corren el risc de no respondre a les expectatives quan passen a la gran pantalla. Sobretot quan per aconseguir un metratge prou llarg es combinen dues aventures diferents sense massa solta ni volta, afegint passatges nous i obviant-ne de fonamentals. Per tot això, la primera mitja hora de pel·lícula va ser d'un constant aiaiaiai. Però poc a poc, em va anar atrapant i va aconseguir retornar-me a les hores passades endinsat a les pàgines del periodista del tupé. Quan va aparèixer Bianca Castafiore, la pel·lícula ja m'havia fet seu, i la seqüència de la persecució en moto amb sidecar per la ciutat magribina em va fer reviure l'emoció de passar incansablement pàgines assedegat d'aventures. 

Arran d'una conversa a twitter on vam concloure que el Tintín de la nostra joventut parla català, vaig decidir veure-la en la nostra llengua, i no me'n penedeixo. La traducció és força fidel a la dels còmics, i no hauria identificat tant els personatges si ho hagués vist en un altre idioma. Així que versió original sempre, però Tintín, en català.

Totalment recomanable per nens i adults, sobretot per lectors tintinòfils. Només hi vaig trobar a faltar un personatge, el professor Tornassol, que en els còmics, precisament, apareix per primer cop a l'aventura de l'Unicorn. Però paciència, que la darrera frase de la pel·lícula la diu el capità Haddock: "la meva set d'aventures és insaciable!", deixant entreveure que hi haurà noves aventures cinematogràfiques. Temps hi haurà per a que aparegui l'entranyable professor dur d'oïda, i alguna cosa em diu que el veurem caminant damunt la lluna.

P.S.: Va ser la meva primera pel·lícula en 3D, i la conclusió és que "no hi ha pa tant".