Manipulació toponímica #ÉsMaó

El Consistori de Maó, a Menorca, presidit pel Partit Popular, ha començat a tirar endavant el que ja va prometre al seu programa electoral. Canviar el nom de la Ciutat, de l'actual i acadèmicament acceptat Maó, per Mahón, el nom castellanitzat, o bé Mahó, que sembla que és una forma que mai s'ha fet servir. Per fer-ho tot encara més cínic i rocambolesc, i en l'intent de donar-hi una pàtina de falsa democràcia, l'alcaldessa Reynés proposa sotmetre-ho a referèndum, però sense incloure-hi l'opció del topònim actual Maó.

És greu això? Ho és i moltíssim, però segurament no tant com el que hi ha darrera. El Partit Popular ha tingut en les darreres eleccions un repunt a les Balears, i el seu objectiu és esborrar qualsevol rastre de catalanitat de les illes. La seva fita a Balears (i al País Valencià i a Catalunya) és carregar-se el català com a llengua vehicular a les escoles, derogar la llei de política lingüística, sortir definitivament de l'Institut Ramon Llull i implantar el castellà com a llengua única d'ús. Malgrat tenir majories parlamentàries prou àmplies per fer-ho, saben que toparan amb l'oposició dels sectors catalanistes, que, a sobre, seran recolzats per gran part de la població de la resta dels Països Catalans. I si una cosa saben els Populars, perquè en són experts, és que les mesures aniquiladores de la cultura no volen soroll. Així que han dissenyat una estratègia

El éssers humans tenim un enorme lligam amb els símbols i els noms. Donem una grandíssima importància, a vegades exagerada, a allò que ens defineix. I aquí és on ataca la dreta espanyolista. Han començat amb el nom d'una de les ciutats més importants, curiosament, on van a estiuejar molts catalans, que són d'indignar fàcil. El proper pas podria ser treure les quatre barres de la bandera o retirar La Balanguera com a himne de la comunitat. Atacar els símbols. I quan ens toquen els símbols ens enervem.

Però els símbols no són tan importants. Els símbols i els noms defineixen qui sóm, i si canvien, nosaltres canviem una mica, però en essència, seguim sent els mateixos. El que importa no és el que ens defineix, sinó el que som. I el que som és la nostra llengua, la nostra identitat com a poble i la nostra cultura.

Amb aquesta proposta de canvi de nom el PP ha aconseguit just el que volia. Indignació entre els seus opositors. Tot plegat ha fet molt soroll. Els mitjans se n'han fet ressó i les xarxes socials van plenes d'#ÉsMaó. I segurament l'Ajuntament claudicarà a la pressió social i no en quedarà res. Només el cansament. Després vindrà algun altre atac als símbols identitaris, que també guanyaran els catalanistes, només faltaria, deixant-los una mica més esgotats. I quan els opositors, a una banda i l'altra del Mar Balear, cansats per la lluita, creguin que han vençut, que han salvaguardat la simbologia nacional, vindrà l'atac real, no a la definició sinó a l'essència cultural. I com que aquesta essència no ens sembla tan important com els símbols, tot i que ho és infinitament més, i ja estarem cansats de defensar-nos d'atacs absurds, el camí colonitzador dels nacionalistes espanyols serà molt més planer.

Amb això no vull dir que haguem de permetre aquestes ofenses. Però compte. Hem d'estar preparats per defensar el que de debò s'ha de defensar.