25 d’octubre de 2011

La paella i les brases


Durant els darrers mesos, els rebels, amb l'ajut de l'OTAN, han intentat fer fora el Coronel Gaddafi de Líbia per instaurar-hi la democràcia. La setmana passada, la lluita contra el dictador va acabar... com el rosari de l'aurora.

Des de l'inici de la primavera àrab se'ns ha parlat de democràcia, de llibertat, de drets humans. I quan per fi aconsegueixen apresar el dictador, l'estossinen salvatgement en viu i en directe. Per si això no fos prou greu, els líders del món, governants dels principals països de l'OTAN que han col·laborat amb la salvatjada, declaren que el món ara és un lloc millor.

Doncs no, senyors. Que hi hagi un fill de puta menys no converteix el món en un lloc millor quan per derrocar-lo ens hem convertit en fills de puta com ell. Per moltes atrocitats que hagi perpetrar algú, sempre se l'ha de tractar amb humanitat, se l'hi ha de fer un judici just i s'han de respectar els seus drets, perquè si no es fa així, es deslegitima la lluita contra ell. Deixa de ser dolent, perquè l'altre bàndol s'ha tornat com ell.

Clar que, a mesura que es van desenvolupant els fets, es van entenent coses. Just diumenge, el govern de transició democràtica anunciava que Líbia serà un Estat islàmic amb la Xària com a font de dret. Ui sí, qué democràtic! Els libis surten de la paella per caure a les brases, i les potències de l'OTAN (inclosa Espanya, no ho oblidem), un cop més, s'han cobert de glòria.

2 comentaris:

Alyebard ha dit...

I si les coses es torcen, se'ls torna a bombardejar i acabem els stocks de la guerra freda, que ja caduquen.

Ferran ha dit...

Els humans, de fet, venim d'on venim, i d'aquí algunes -moltes- reaccions encara avui dia. La manera com va acabar Gaddafi era previsible si l'enganxaven. Vaja, honestament, a mi no em va sorprendre.