4 d’agost de 2011

Com si fos un nen


Ostres! Que gran és aquesta, però, espera espera, que la que ve darrera és millor, i m'espero que estigui a punt de trencar, i em situo a la part baixa i em deixo endur, i nedo per mantenir-me en el punt exacte per a que m'arrossegui quants més metres millor, i quan arribo al final, les turbulències em capgiren i fan amb mi el que volen, i em trobo amb les cames cap per amunt, i quan noto que estic a punt de quedar-me sense aire, trec el cap i inspiro profundament, sense saber ben bé on sóc ni com estic situat, i just quan puc obrir els ulls per ubicar-me, sento un brogit al clatell, i la que ve darrera ja m'ha tornat a rebolcar, i empasso aigua salada, i els cabells farcits de sorra em cauen per la cara, amagant un somriure idiota de felicitat.

M'encanta jugar amb les ones a la platja, com si fos un nen.

8 comentaris:

jomateixa ha dit...

Que be que t'ho passes...!

Josep ha dit...

Ja en som dos.

Barcelona m'enamora ha dit...

Si que n'és de genial! Fins i tot quan l'onada se't endú cap a la sorra, et revolca i t'emplena de sorra el forro...;)

Txell ha dit...

La sort que teniu els tius es que, quant les onades us arroseguen així, no correu el perill de que una teta us sorti fora del banyador i/o bikini....parlo per experiència :-O

Anònim ha dit...

A mi també m'encanta..., sobretot
si puc enfilar-me a les espatlles
d'un home o d'una dona tan forts com tu. I millor, encara, tu damunt d'un matalàs inflable i jo a sobre teu...

Què et sembla?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Alyebard ha dit...

I tres!

Joan ha dit...

Ai, les ones. Quelcom de senzill, primigeni. Tornar a la infantesa. Oblidar maldecaps.

Puji ha dit...

Jo Mateixa, ja ho veus! Com un nen...

Josep, Alyebard, vosaltres també? No estic sol!

Barcelona, el forro? Jajajaja!

Txell, ja saps quin és el millor remei per a evitar això, oi?

Anònim, buffffff...

Joan, ni més ni menys!