Senyors presidents que accepten vestits caríssims a canvi de no se sap què i ho neguen rotundament durant anys, per haver d'acabar admetent-ho i dimitint. Senyores alcaldesses que admeten la recepció de vestits i fins i tot ho troben normal. Senyors caps de l'oposició que donen suport incondicional i amb la boca ben grossa als seus amics i quan descobreixen que s'han equivocat desapareixen de la capa de la terra i no donen explicacions de res. Senyors empresaris amb bigoti versallesc quefan negocis amb partits polítics i amb institucions governades per partits polítics amb acords sospitosos i suborns de per mig.
Senyors que tenen moltes coses a dir, però tot plegat els fa tant fàstic, tanta ràbia i tanta mandra, que passen de dir-ne res més, i que pensen que potser no cal dir res més i que un gest explica més que mil paraules.
Senyors que tenen moltes coses a dir, però tot plegat els fa tant fàstic, tanta ràbia i tanta mandra, que passen de dir-ne res més, i que pensen que potser no cal dir res més i que un gest explica més que mil paraules.
4 comentaris:
Yiiiiihaaaaa! Sí senyor! M'encanta aquest post!
Doncs pensi que hi han moltes possiblitats que l'any vinent sigui ministre... i si no al temps!.
Hi ha un altre gest que no estaria malament per tota aquesta gent que esmentes, que seria un bon calbot. No serviria de res, però ens quedaríem ben descansats. Això o un cop de mall, com ho prefereixis, però un cop de veritat.
Maragall es va carregar el primer tripartit per a facilitar el camí de Zapatero a la Moncloa.
Ara Camps dimiteix per a facilitar el camí de Rajoy a la Moncloa.
Conclusió? No vote vostè partits sucursalistes!
Publica un comentari a l'entrada