21 de juliol de 2011

Senyors que fan gestos

Senyors presidents que accepten vestits caríssims a canvi de no se sap què i ho neguen rotundament durant anys, per haver d'acabar admetent-ho i dimitint. Senyores alcaldesses que admeten la recepció de vestits i fins i tot ho troben normal. Senyors caps de l'oposició que donen suport incondicional i amb la boca ben grossa als seus amics i quan descobreixen que s'han equivocat desapareixen de la capa de la terra i no donen explicacions de res. Senyors empresaris amb bigoti versallesc quefan negocis amb partits polítics i amb institucions governades per partits polítics amb acords sospitosos i suborns de per mig.

Senyors que tenen moltes coses a dir, però tot plegat els fa tant fàstic, tanta ràbia i tanta mandra, que passen de dir-ne res més, i que pensen que potser no cal dir res més i que un gest explica més que mil paraules.



4 comentaris:

El porquet ha dit...

Yiiiiihaaaaa! Sí senyor! M'encanta aquest post!

Txisky ha dit...

Doncs pensi que hi han moltes possiblitats que l'any vinent sigui ministre... i si no al temps!.

XeXu ha dit...

Hi ha un altre gest que no estaria malament per tota aquesta gent que esmentes, que seria un bon calbot. No serviria de res, però ens quedaríem ben descansats. Això o un cop de mall, com ho prefereixis, però un cop de veritat.

Josep ha dit...

Maragall es va carregar el primer tripartit per a facilitar el camí de Zapatero a la Moncloa.

Ara Camps dimiteix per a facilitar el camí de Rajoy a la Moncloa.

Conclusió? No vote vostè partits sucursalistes!