A les darreres eleccions municipals, el gran triomfador va ser el discurs xenòfob. De la mà de Plataforma per Catalunya en alguns llocs, i d’un partit tan majoritari com el Partit Popular en d’altres. És el discurs fàcil i atàvic de donar les culpes de tot el que va malament a l’últim que ha arribat, al que és diferent.
Els arguments solen ser que els nouvinguts acaparen totes les ajudes públiques sense haver cotitzat ni contribuït mai, ni de tenir cap intenció de fer-ho, deixant només les escurrialles per als bons, per als que som d’aquí de tota la vida. I segurament tenen raó. El sistema de pensions i ajuts públics està pensat per afavorir els més febles, els que tenen menys, i en aquest cas, els més febles són unes persones acabades d’arribar i que obtenen els beneficis sense haver fet cap input, i això fa que la caixa ens estigui quedant buida.
La part que el discurs xenòfob obvia és que la caixa ja estava buida abans que arribessin els immigrants. Els que venen de fora mai han contribuït, però, i els de casa? Els de casa hem contribuït? És molt fàcil exclamar-se perquè els moros i els sudaques es queden els pisos de protecció oficial, les pensions i la prestació d’atur sense haver treballat mai aquí. Però per què ningú critica l’empresari que té treballadors sense contracte per no pagar les cotitzacions a la seguretat social? Per què ningú crida contra el treballador que, tot i acceptar aquestes condicions inacceptables, continua cobrant la prestació d’atur? Per què ningú assenyala l’empresari que paga la major part del sou als seus treballadors en un sobre, deslliurant-se de diner en negre i estalviant quota de seguretat social i IRPF? Per què ningú parla dels professionals que ofereixen els seus serveis sense IVA a les factures, que “així ens ho estalviem tots dos”? Per què ningú diu res dels milions de serveis domèstics que es fan cada dia sense contracte, sense assegurança i per tant, sense IVA, sense quota d’autònom i sense retenció d’IRPF? Per què ningú se’n recorda ja que el govern d’Aznar va fotre mà a l’enorme superàvit de la Seguretat Social per tapar altres forats i aconseguir el tan celebrat dèficit zero? Per què ningú crucifica qui desinfla el preu d’una compra-venda immobiliària per generar diner negre i pagar menys impostos de transmissió patrimonial? Per què ningú es queixa de què visquem en un país on vora el quaranta per cent de l’economia és submergida, i per tant no paga impostos ni omple la caixa única de les pensions?
Sabeu per què? Perquè tot això és molt nostre, perquè tot això és la viga a l’ull propi mentre es parla de la palleta a l’ull aliè, perquè és molt millor fotre una puntada de peu al cul dels immigrants i tornar-los al seu país, així nosaltres podrem seguir amb la tan nostrada estafa quotidiana, conservarem la raça ària i pura de l’estraperlo, que a l’hora d’enredar, estafar, enganyar i amagar, primer els de casa.
6 comentaris:
buuufff...
quanta raó tens!
però em temo que aquest discurs no és dels que fa guanyar vots... així que no crec que, veient el que s'apropa, hi hagi cap intenció de fer net enlloc...
ja se sap, el poder és molt llaminer... i en l'escalada es perden moltes conviccions i valors... (si és que s'han tingut mai, és clar!) i quan s'hi arriba és qüestió de mantenir-s'hi costi el que costi...
buuufff...
començo a pensar que 'l'altre discurs' (el d'autocrítica i de reconeixement de l'altre com a persona, no com a immigrant que ens treu allò que representa que és nostre) és difícil que tingui adeptes amb el pati que tenim...
mira a Guissona que ben avinguts que estan... com que n'hi ha per a tots... potser seria un bon exemple per començar a fer feina...
no ho sé...
buuufff...
(i això que sóc de les optimistes que encara els queda una petita esperança que algun dia alguna cosa comenci a canviar...)
apa!
bona setmana!
Brillant!
Gràcies...
Clavada a la fusta, a mi el que hem fot més rabia es gent que el 90% parla dels inmigrants i tot això , i a mes no son dels que estan callats en una conversa i diu es que amb aquest govern el empresari i la gent normal sol queda el diner negre, quant es justament això el que ens fa anar a la uca d'europa, el diner negre i el sentiment de que això es lo normal.
Per uqe et pensa que fins i tot els que no voten a camps, veuen aquell judici com una xorrada...
Jo estic d'acord amb que una persona sola no pot fer-se l'abanderada de que tot ho ha de pagar correctament mentre el seu voltant estafa. El que s'ha de recolzar es la política que destina mitjans a combatre que ningú pugui fer això...
Ui, un text massa llarg per a un tema tant populista.
Amb la quantitat d'impostos directes (i indirectes) que paguem diariament és impossible que no hi hagin diners. Algú ens està robant!
Si noi, és així de cru i així de planer, però el més fotut és que el pensament es va escampant com una taca d'oli i fins i tot la bona gent, el comença a fer servir. Malament rai!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada