Ja m'agrada que plogui, però en ple juliol no t'ho esperes, i els dies així es fan pesats, grisos i tristos. Costa llevar-se i tot fa mandra, i sembla que el món s'hagui confabulat per amargar-te el dia.
En dies com avui, els projectes que et fan il·lusió són la única cosa que et fa tirar endavant, i aquí va el nostre:
Vint-i-set dies conduïnt pel Sud-est dels Estats Units. Sortim de Miami, cap a Cap Canyaveral, fins als parcs naturals dels aiguamolls de Georgia, excursions a peu per les Smokey Mountains, a Tenesse, música country a Nashville, les destil·leries de bourbon a Kentucky, una visita ràpida a Memphis amb parada obligada a Graceland per retre honors al rei. Després enfilem cap al sud per les planures del Mississippi, i recorrem les malmeses costes del Golf de Mèxic, per tornar a Florida i perdre'ns uns dies pels Everglades i els Cais, i tornem a Miami per saludar l'Horatio i agafar l'avió de tornada a casa.
Ànim, que "només" queda una mica més d'un mes!
La il·lusió (1)
La il·lusió (2)
La il·lusió (3)
La il·lusió (4)
La il·lusió (5)
3 comentaris:
Pujiiii! Ja fa temps que estic barrinant fer un viatget similar pels EEUU.
Si us plau, fes-nos-en alguna crònica de les bones i així podré anar fent boca i prenent idees!
¡Cuánto cabrón! (6)
Només de pensar-ho ja bavejo
Publica un comentari a l'entrada