Independència

Asseguda en un racó, recordava els dies com aquell, en què la felicitat era l'única opció. Dies de sol, barres i estrelles, hamburgueses socarrimades a la barbacoa, nits fresques de picnic a la gespa i torticol·li de mirar enlaire per veure els focs artificials. La recerca de la felicitat dels quatres de juliol perduts l'havia dut a provar tots els succedanis. Alcohol, porros, èxtasi, cocaïna, res no havia aconseguit igualar la joia dels seus cabells rossos voleiant i el jardí donant voltes al seu voltant mentre el seu pare la feia girar cap per avall.

Els focs d'artifici acolorien ara l'habitació fosca, i la il·luminació intermitent mostrava una cullereta doblegada ennegrida, i una agulla perforant un braç relligat amb una goma. A les seves venes esclataven coets de mil colors, i tornava al jardí, a la gespa verda, la bandera onejant al vent i l'olor de carbó i greix. Els petards esclataven al ritme dels batecs del seu cor, pam, pam, pam, cada cop més ràpid, cada cop més seguits, pam, pam, pam, la taquicàrdia de la traca final, pam, pam, pam, i el silenci. La independència.