I mentrestant, el temps va passant

Potser degut a que la comunicació verbal no és un dels meus forts, sempre m'ha agradat molt escriure. Posar les idees per escrit fa que les ordenis, les estructuris, les maduris i les exposis més clarament. Per això, quan l'any 2004, l'Oscar em va demanar que li enviés escrits d'opinió o del que fos, que els penjaria en una mena de pàgina web, ho vaig fer encantat. Sobretot perquè, just llavors acabava de produir-se l'atemptat de Madrid, els enganys del PP i el gir electoral de ZP, i tots teníem moltes ganes de dir-hi la nostra.

Vam anar publicant-hi uns quants escrits, fins que al cap d'un temps, a finals de 2005, l'Oscar em va anunciar, tot solemne: "al final m'he decidit. Obriré un blog". Era el primer cop que sentia aquella paraula. Me'n va fer cinc cèntims, i jo, entussiasmat, i pensant que seria una cosa complicada i rocambolesca, de seguida em vaig llençar a dir-li que si volia seguíem igual, que jo li seguia enviant escrits i que ell els publiqués. La resposta va ser estranya. Va dir que sí, però segur que devia pensar: "doncs obre'n un tu, carallot".

Malgrat tot em va deixar publicar-hi dos o tres textos, i seguint-lo vaig començar a veure que ell no era l'únic. Hi havia milers, milions de blogs. Alguns interessants, altres no tant. Remenant vaig anar trobant antics amics que també tenien el seu petit espai a la xarxa. Em vaig quedar fascinat de la capacitat d'expressar-se que tenien aquestes persones de les que jo no coneixia aquesta vessant. I vaig endinsar-me en universos creatius de gent que no coneixia i que era, simplement genial. I em vaig llançar. Vaig deixar de donar la vara a l'Oscar i vaig obrir el meu. Des de llavors no hi ha hagut aturador.

Poc a poc hem anat llaurant unes amistats blogueres, amb els amics recuperats i amb els nous, i hem creat una mena de comunitat blocaire no gaire estructurada, no gaire ben definida, però que s'ha mantingut en contacte al llarg del temps, sempre opinant, sempre debatent, sempre dient bajanades i d'altres coses que potser no ho són tant. Primer amb els blogs, després al facebook, i ara amb el twitter, però sempre fidels a aquells blogs que ens van fer començar tot això.

I mentrestant, el temps va passant, i diumenge farà cinc anys de la primera cullerada. Moltes coses han canviat. Nosaltres som diferents, les nostres vides són diferents, les nostres opinions són diferents, el món és diferent. Però deixeu-me fer de Rick a Casablanca i dir que sempre ens quedaran els blogs.