Espanya està pràcticament en fallida. Cinc milions d'aturats, el model productiu basat en la totxana esgotat, on el partit del govern, "socialista", prefereix rescatar la banca que els ciutadans i els autònoms, s'ha cedit tota sobirania a Europa, especialment Alemanya. La situació pràcticament no podria ser pitjor.
I emmig d'aquesta pedregada, se celebra un debat sobre l'estat de la Nació, on els líders dels dos partits majoritaris, ignorant els problemes en què està immers el país, es comporten com a estrelles del club de la comèdia. Llencen frases ocurrents i esperen la sorollosa aprovació de la seva claca, a la que miren de reüll com dient: mireu, mireu, quina una n'he dit, eh? Però entre frase ocurrent i vítor no s'escolta cap proposta, cap decisió valenta, cap cop de puny sobre la taula, cap cop de timó per fer canviar el rumb d'un vaixell que va a la deriva.
Per si aquesta situació no fos prou lamentable, quan les dues estrelles han acabat el seu xou, les claques abandonen la sala, deixant la resta de portaveus parlant sols, que segur que els artistes convidats no faran tanta rissa com els dos pallassos de la tele, i a sobre gairebé tots són catalufos. És el moment de sortir a fer un cafè i un cigarro. Per al pròxim debat proposo que darrera l'estrada hi posin una paret de totxanes amb uns llums de neó. No crec que es notés la diferència.
I després encara s'estranyaran que hi hagi indignats i gent que vulgui fugir demanant la independència.
I emmig d'aquesta pedregada, se celebra un debat sobre l'estat de la Nació, on els líders dels dos partits majoritaris, ignorant els problemes en què està immers el país, es comporten com a estrelles del club de la comèdia. Llencen frases ocurrents i esperen la sorollosa aprovació de la seva claca, a la que miren de reüll com dient: mireu, mireu, quina una n'he dit, eh? Però entre frase ocurrent i vítor no s'escolta cap proposta, cap decisió valenta, cap cop de puny sobre la taula, cap cop de timó per fer canviar el rumb d'un vaixell que va a la deriva.
Per si aquesta situació no fos prou lamentable, quan les dues estrelles han acabat el seu xou, les claques abandonen la sala, deixant la resta de portaveus parlant sols, que segur que els artistes convidats no faran tanta rissa com els dos pallassos de la tele, i a sobre gairebé tots són catalufos. És el moment de sortir a fer un cafè i un cigarro. Per al pròxim debat proposo que darrera l'estrada hi posin una paret de totxanes amb uns llums de neó. No crec que es notés la diferència.
I després encara s'estranyaran que hi hagi indignats i gent que vulgui fugir demanant la independència.
5 comentaris:
I després, quan a algú se li escapa la mà i els fot una garrotada o un cop d'spray, uiuiuiui la democracia la democracia.
Aneu a cagar, home!!
No sé com encara tens forces per a fer posts i comentaris d'aquesta tragicomèdia.T'admiro. Jo ja no puc amb ells, ja no tinc ni ganes de dir-ne res. És pur esgotament.
Certament algú hauria de fotre un #macagundeu i parar això d'una vegada, però qui?? Com???
Jo estic molt desencantada i decepcionada, som la generació més ben preparada (diuen) i ens estan dobant pel cul (i per això ningú ens havia preparat).
O fugim aviat o ens fotran un grec sense vaselina.
Més prova que aquesta de que els polítics no estan gens interessats en el benestar (ni en la supervivència) dels ciutadans del país. Mentre ells tinguin els seus sous increïbles i els dels bancs estiguin contents, el país va bé, no?
Publica un comentari a l'entrada