Alternativa Burundi

Quan només ens faltaven uns vuit mesos per rebre l'assignació d'un infant, es van celebrar el·leccions a Costa d'Ivori, de les quals en van sortir dos guanyadors que van formar governs paral·lels. Mentre ells dos s'anaven discutint, el país, l'administració i la comissió d'assignació d'infants restaven aturats sense previsió de reestabliment.

Havíem de buscar una alternativa. La majoria de països amb acord per fer adopcions a Espanya pronostiquen un temps d'espera de tres a quatre anys, que sumats als dos que ja portàvem feien una xifra poc suportable. Llavors vam sentir a parlar de Burundi. L'única ECAI (Entitat Col·laboradora per a l'Adopció Internacional) amb autorització a Espanya per fer adopcions a Burundi és ADDIS Galicia, situada a Vigo i sota el règim de la Xunta de Galicia. Encara no han completat cap adopció, però estimen que el temps d'espera sigui d'un any i mig. Vist que la resta de països se'n van a tres o quatre anys, i que aquest parla d'un i mig, vam pensar que si no sortia bé, ens tocaria esperar tres o quatre anys igualment i que valia la pena fer l'aposta, sobretot perquè l'expedient a Costa d'Ivori segueix sobre la taula, i se suposa que aquella gent algun dia es posaran en marxa.

Així que vam demanar permís a l'ICAA (Institut Català per a l'Acolliment i l'Adopció) per obrir un segon expedient, i vam demanar permís a la Xunta de Galícia per obrir un expedient a una comunitat autònoma que no és la nostra i que no permet obrir dos expedients a l'hora. Després de moltes converses i paperassa entre les dues institucions i nosaltres vam aconseguir l'autorització de totes les bandes.

Burundi demana papers raríssims, legalitzats un munt de vegades, signatura sobre signatura, i que costen moltes hores, moltes cues i molta paciència d'aconseguir. Però ja ho tenim tot, i aprofitant que Sant Joan no és festa a Galícia i aquí sí, demà agafem tot el paperam i ens n'anem a Vigo a signar el contracte, i ara ens toca... a que no sabeu què? Sí. Esperar.