Dissabte passat vaig anar de compres i vaig veure aquesta jaqueta. Em va agradar de seguida. Era just el que buscava. Era còmoda, lleugera, prou elegant, i em venia just a la mida.
Una única pega: calia posar-li aquest folre interior tan lleig? No me la podré treure mai en públic!
Ara entenc l'expressió "el forro dels collons".
11 comentaris:
Tens una serp a punt de.... AAAIII!!
JAJAJA! És "horrenduuu"! >_<
De totes formes, penso que a les ties, quan hem d'escollir una jaqueta, el dibuix del forro ens pot influir bastant, però cap a positiu :$
Ha heretat una jaqueta del Xavier Sala i Martín!.
Jo de vostè me la fotria del revés, com feia el "Príncipe de Bel-Air".
No tenen vergonya. No t'ha passat mai allò de trobar uns pantalons que et queden com un guant, i en fixar-t'hi millor veus que tenen un immens drac brodat al darrere d'un dels camals? A mi sí. Ho empitjorava que jo sempre els he d'escurçar els pantalons, i hauria hagut de tallar el drac pel mig. Ei, que no era en un xinès, eh, era una botiga de roba de les típiques.
Que bona!Jo en vull una així! Me la posaria per a grans esdeveniments amb gent molt important i seriosa i al moment més oportú me la trauria fent que tothom pogués veure aquest magnífic folre.
Sense complexes ni vergonya!
Tu tens els collons folrats així?
quefuerte-quefuerte-quefuerte...
No se m'acut res graciós. Però es que encara m'estic petant de riure en veure-la.
L'has de dur amb el folre per fora, home! Que no ho entens? I corbata a ratlles blanques i verdes!
Quina jaqueta reversible més guapa!
Collons els que s'han de tenir per sortir al carrer amb aquest folre!
Publica un comentari a l'entrada