3 de maig de 2011

L'avantguarda


Avui surt als quioscos per primer cop La Vanguardia en català. És una bona notícia. Que els diaris més llegits d'un país es publiquin en la llengua del país hauria de ser una cosa normal, i per desgràcia encara no ho és.

Ara bé, la traducció al català arriba després de 130 anys de diari. I no 130 anys qualsevols. Són 130 anys de bon periodisme, sens dubte, però també de fer la viu viu al poder, hi hagués qui hi hagués i putegés Catalunya o no ho fes. La Vanguardia ha rigut les gràcies a Alfons XIII, Primo de Rivera, la Segona República, Franco i Juan Carlos. En aquesta darrera etapa més democràtica el piloteig s'ha tornat a repartir segons qui manava, de socialistes a populars, passant per convergents, no sent mai massa descarats, no fos cas que els altres se'n recordessin quan canviaven les tornes. I ara publiquen en català, però no escriuen en català. Tradueixen, com els d'El Periódico. I traduiran amb una eina informàtica molt potent i collonuda, però que no és un periodista, no és una persona i trobarem cagades i incoherències com les que a vegades trobem al butlletí dels sociates. Errades i incoherències que no es trobarien si el diari es pensés i es parís en català, que seria l'autèntica normalitat.

Una pregunta que sorgeix és "per què ara?" La resposta és "perquè ARA". La Vanguardia porta anys insinuant que potser publicaran en català, però sempre ho han anat posposant. Inexplicablement, el passat mes de febrer, el President del diari comunica que definitivament  treuran l'edició en català, i en tres mesos la tenen enllestida. Que això coincideixi en el temps amb l'estrena de l'ARA i amb què aquest els ha pispat molts lectors no és cap caprici del destí. És un caprici del mercat, i en això La Vanguardia hi té la mà trencada.

La Vanguardia i el Grup Godó és l'arquetip del botiflerisme de la burgesia catalana. Serà català mentre això sigui rentable. I jo no penso comprar-lo aquest "nou" diari, però compto amb ells, perquè quan la independència de Catalunya els suposi millor negoci, seran els nostres millors aliats.

11 comentaris:

Charlie ha dit...

Segons Javier Godó, con "D" de Godó, ser independentista és d'snobs...

Clint ha dit...

Doncs jo veig que si ha sortit l' Ara i això ha fet que LV es vegi obligada a fer el pas és una gran notícia. Vol dir que no estem tant malament al capdavall.

És un negoci, per tant poden fer una mica el que volen. El que és maco és que el mercat els porti cap aquí i no en direcció contrària.

Dani R. ha dit...

L'has clavat companyé

c.e.t.i.n.a. ha dit...

De fet el Conde de Godó (mai ha estat comte) va fer la presentació de l'edició catalana en perfecte castellano!!!!

El porquet ha dit...

El que queda clar és que els de La Vanguardia són uns cracks en la supervivència.

I com ja he piulat, la primera portada en català té un greu error. Diu "10 anys després" i jo diria "130 anys després"... no res, una fotesa de temps.

El porquet ha dit...

Ah, me n'oblidava.

Si han tret LV en català per qüestions de mercat no deixa de ser una notícia genial. Senyal que hi ha demanda, que el català és un bon negoci. I a dia d'avui, per a que les coses sobrevisquin han de ser un bon negoci.

Alyebard ha dit...

Els Godó son uns supervivents nats, si ara el mercat i la política van cap el Català doncs ells també. Però és un senyal que alguna cosa esta canviant. Encara que sigui el mal que els fa ARA

Xavier Aliaga ha dit...

A mi el tema ideològic em sembla relativament rellevant. Allò important és que la llengua guanya un espai important. La normalització és això.

Anònim ha dit...

EL MEU AVI DEIA,QUE ALGU HAVIA DIT,EL DIA QUE "LA VANGUARDIA"S'EDITI EN CATALA VOLDRA DIR, QUE L'INDEPENDENCIA SERA PROPERA....DONCS FORA ESCRAFALLS SUMA I SUMA RES DE RESTAR.
JUGANT AMB BARCELONA

Joan ha dit...

Collons. Coincidir dos dies seguits ja és casualitat, per bé que ho encarem ben diferent i estaven cantades. Aquests sempre a la rereguarda.

menxu ha dit...

Sembla com si el Grup Godó, despres de l'èxit amb la radio vulgui acaparar la resta de mitjans de comunicació.

Mentre el nivell periodístic sigui bo, tant me fa l'idioma.