23 de maig de 2011

Dutxa d'aigua freda


Els partits grans, històrics, i que sempre obtenen representació m'han decebut moltes vegades. Quan arriben al poder, passen dels seus principis i només es dediquen a mantenir-se ben agafats a la cadira i als ingressos que aquesta suposa per a ells i per al seu partit, això quan no es veuen escanyats per qui té el poder real, el capital, i cedeixen, sense massa esforç, a les seves pressions. És per això que fa almenys cinc eleccions que passo de partits majoritaris. Em busco el partit petitet que més s'adigui a les meves creences en el marc de la institució que s'estigui votant. Moltes vegades, aquest vot es perd, i la candidatura triada no obté representació, però per mi no és un vot perdut, i si més gent fes com jo i no es deixés arrossegar per la voràgine publicitària i mediàtica dels partits grans, potser deixaríem entrar aire fresc als parlaments i podrien començar a canviar les coses.

Pensava que era l'únic que pensava així, i la setmana passada, una colla de xitxarel·los planten la seva tenda de campanya a les principals places del país, dient, entre d'altres coses, el que acabo d'explicar a dalt. Imagineu-vos quina eufòria em va envair. Per fi veia que no estava sol en aquest món. Per si fos poc, aquesta canalla robava la primera plana de diaris i noticiaris a la rància campanya electoral, i rebien suport des de totes les bandes. "No els votis, però vota", diuen. I cada cop que ho sento el cor em fa un bot. I vaig a la plaça a tocar la cassola, i penso que ve un diumenge que canviarà el món, que la gent que diu que passa d'anar a votar perquè no creu en els polítics, ara té algú que li diu que hi ha alternatives als de sempre.

I arriba el dia de les eleccions i en Cuní em fot la primera plantofada: participació al voltant del 50%, i la nit em va fotent ganxos d'esquerra i dreta (mai millor dit) fins deixar-me K.O. Resulta que tant de soroll és exàctament, per a no res. Tota la gent a qui li bufava qui ens governa li segueix bufant, i ens acabaran governant, un cop més, els mateixos de sempre. Només hi ha dues candidatures petites que pugen. Una són les CUP, l'única alegria de la nit, que ha augmentat els seus regidors exponencialment, encara que els mitjans no en diguin res; i l'altra, la Plataforma per Catalunya, unes bellíssimes persones amb discurs de cartró pedra que, darrera de l'"odia qui és diferent", no tenen absolutament cap argument.

Les assemblees de les places ja ho advertien: "el nostre moviment tindrà resultats a llarg termini", i segurament serà cert, però què voleu que us digui, jo tenia l'esperança que ahir es començaria a notar alguna cosa, i em van fotre una dutxa d'aigua freda que encara em té tremolant

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

De mica en mica s'omple la pica...

DooMMasteR ha dit...

No m'esperava aquest augment del vot de plataforma. La veritat, estic força decebut!

Com bé dius, sort de la Cup!

XeXu ha dit...

No pot ser que t'ho creiessis de veritat. Sort que encara queden somniadors. Jo m'ho esperava de totes totes, estava cantadíssim. Castigar els grans és una mentida, quatre arreplegats els castiguem, i un munt de dretans, els de sempre, voten els seus partits, que aquests no fallen mai. Anem castigant, anem. Així arribarem lluny. Voleu revolució? Perquè perdoneu, però un munt d'excursionistes acampen cada cap de setmana i ningú diu res. Si voleu revolució, entrem al parlament, i ja no dic treure la guillotina, però si empresonar tot el govern, i ja veuràs com se'n parlarà. Fora els polítics, i que el poble mani. La resistència pacífica no serveix de res, ells tenen la butxaca igualment plena mentre pensen 'ja se'n cansaran', o els més cínics 'no farien això si estiguéssim al desembre'. Ho sento, però no crec en aquests càstics, els castigats sempre som nosaltres.

Dani ha dit...

@XeXu Potser no te n'has adonat, però estem en una democràcia: ara ja no ens cal entrar al parlament i empresonar-los a tots per fotre'ls fora (potser penjar-los no és políticament correcte, no?). Ara només cal votar. Si la gent no els votés no hi serien. És així de senzill. El poble ja mana. I si no estàs d'acord amb cap partit polític, presenta-t'hi tu. Ho sento, però em rebenta la gent que fica en el mateix sac tots els polítics dient que són tots iguals. Com ho saben si sempre hi ha els mateixos? Canviem-los i, si són iguals, tornem-los a canviar.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Històricaament en moments de por els ignorants sempre voten a la dreta.

miki ha dit...

pensava com tu

El veí de dalt ha dit...

Tremolant...i les hòsties que et fotaran a partir d'ara!

A vegades penso si treure el kalashnikov de sota el llit...

Gran gent la CUP. O això penso... i voto.