19 de maig de 2011

Amb una mica de sort


Parlen de coses que fa dècades que corren pel carrer: guanyi qui guanyi les eleccions, els perjudicats són sempre els mateixos, guanyi qui guanyi les eleccions, els qui manen són sempre els mateixos. I de coses més recents: per què rescatem els bancs i no el sistema sanitari i educatiu? Per què se'ns culpa de les ànsies de poder i de riquesa d'uns altres?

Tot aquest rum-rum atàvic que corre per les cantonades i pels nostres magins, s'està articulant en una protesta real. Els seus arguments són confusos i no saben massa el que volen. L'únic que saben és que el que hi ha no els agrada.

El primer objectiu de la seva protesta són els polítics, i aquests, confusos, en plena campanya, no saben ben bé què pensar-ne i què dir-ne. Acostumats als discursos prefabricats i estèrils, es veuen en l'obligació de construir arguments frescos, i l'únic que se'ls acudeix als molt imbècils és que s'hi senten representats. Representats? El que us heu de sentir és al·ludits, inútils!

No sé com acabarà aquesta revolució. No crec que arribi a res concret. Però per fi hi ha gent que deixa de queixar-se als bars i surt a queixar-se al carrer, i estic segur, que passi el que passi, el sistema democràtic serà una mica diferent, i amb una mica de sort, serà una mica millor.

Foto: Juan Medina (Reuters)

12 comentaris:

Txell ha dit...

Tant de bo Puji, tant de bo serveixi pq, com a minim, els politics passin uns dies amb cagarrines.

DooMMasteR ha dit...

Tant de bo!
Com a mínim la gent surt al carrer. Sembla que encara tenim sang!

El porquet ha dit...

Puji ja m'agradaria que tinguessis raó. Molt em temo però que el "sistema" és tan poderós que acabarà engolint, un cop més, aquests aires de "revolta" i quedaran difuminats en el no res.

Així és el món en que vivim.

stratosergio ha dit...

Tant de bo... però no ho crec. Dígue'm pessimista, però una protesta no crec que faci canviar res a qui pugui canviar les coses.

De fet ja es pot veure com els polítics, lluny de pensar sobre si fan bé les coses, interpreten aquest moviment segons els hi convingui.

Josep ha dit...

Després de quatre dècades aguantant intel·lectuals i polítics que presumeixen d'haver participat del Maig del 68 ara haurem d'aguantar quatre dècades de fantasmades amb el Maig de l'11!?

Ferran ha dit...

"Els que us heu de sentir és al.ludits, inútils!". Acabaràs sent el nostre gurú, Puji: al loro! ;)

Anònim ha dit...

JO HI VAIG SER,UN PARELL D'HORES, PER ANYORANÇA D'AQUELLES ETERNES "ASSAMBLEAS PERMANENTS",DE LA MEVA JOVENTUT....TOT MOLT DISPERS...TOT MOLT VELL,SEGURAMENT ELS CONCEPTES BASICS,DEURIEN SER ELS MATEIXOS DURANT LA"COMUNA DE PARIS".L'UNIC CERT ES QUE AMB LA CORRUPTA PARTITOCRACIA ACTUAL, NO ANEM EN LLOC.
JUGANT AMB BCN.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Quan els polítics parlaven de desafecció no es van adonar de el que realment estava passant. Aquestes protestes els hi han agafat amb el pas canviat i ja s'ha vist com han reaccionat. El vental va des de les acusacions de antisistema de la ultradreta, pasant per la deslegitimització democràtica per part de PPSOE, fins els patètics intents d'intrumentalització per part de ICV i els sindicats.

El millor de tot és que ningú vol ser el primer en llençar als antidisturbis contra els manifestants i la cosa se'ls hi està escapant de les mans.

Això si que és una festa d ela democràcia.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Per cert, on estan aquells que porten 40 anys vivnt del cuento de la seva lluita antifranquista? A casa seva, com segurament fa 40 anys. Podrits!

Lula ha dit...

Jo tb sóc molt escèptica, però és el que tenim, no tenim altra cosa que això, xq el "sistema" no deixa lloc per més, així que a aguantar i a seguir i a intentar-ho.
Per aconseguir el que es vol, cal intantar-ho.

Si no els han fet marxar, dissabte aniré cap allà. Vull ser-hi.
Passi el que passi, acabi com acabi.
No vull mirar-ho per la tele si ho puc viure.

Joan ha dit...

No es sentiran al·ludits ni de conya. I potser servirà de poc, però les llavors fa massa temps que germinen a l'ombra. N'estem farts i aspirem a canviar-ho. Ja toca.

miki ha dit...

* Inici
* Facebook
* Twitter
* YouTube
* Angels of Mercy

19 de maig de 2011
Amb una mica de sort

Parlen de coses que fa dècades que corren pel carrer: guanyi qui guanyi les eleccions, els perjudicats són sempre els mateixos, guanyi qui guanyi les eleccions, els qui manen són sempre els mateixos. I de coses més recents: per què rescatem els bancs i no el sistema sanitari i educatiu? Per què se'ns culpa de les ànsies de poder i de riquesa d'uns altres?

Tot aquest rum-rum atàvic que corre per les cantonades i pels nostres magins, s'està articulant en una protesta real. Els seus arguments són confusos i no saben massa el que volen. L'únic que saben és que el que hi ha no els agrada.

El primer objectiu de la seva protesta són els polítics, i aquests, confusos, en plena campanya, no saben ben bé què pensar-ne i què dir-ne. Acostumats als discursos prefabricats i estèrils, es veuen en l'obligació de construir arguments frescos, i l'únic que se'ls acudeix als molt imbècils és que s'hi senten representats. Representats? El que us heu de sentir és al·ludits, inútils!

No sé com acabarà aquesta revolució. No crec que arribi a res concret. Però per fi hi ha gent que deixa de queixar-se als bars i surt a queixar-se al carrer, i estic segur, que passi el que passi, el sistema democràtic serà una mica diferent, i amb una mica de sort, serà una mica millor.