Crec en un món global. Crec en ser ciutadà del món. Crec en un món sense fronteres. Crec en ampliar en comptes de reduir. No crec en nacions ni en obligacions. Voldria que la meva terra fos el mar, que sota l'aigua no hi ha peles no banderes ni nacions.
No sóc gens nacionalista, però no m'agrada que em trepitgin, no m'agrada que m'ofeguin, no m'agrada que se'm pixin a sobre i diguin que plou. Per això diumenge passat vaig votar Sí, i ho tornaria a fer tants cops com calgui.
Treu-me d'aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més.
2 comentaris:
Una cançó genial. Un acte cívic que t'honora.
Quina lletreta més naïf.
Publica un comentari a l'entrada