Declaració d'intencions

Ahir es va debatre al Parlament l'entrada al Ple o no de la proposta de Llei de Declaració d'Independència. Cada partit amb representació hi va dir la seva. Tots van dir el que s'esperava d'ells. En alguns casos, però, el seu discurs i el seu vot em sembla més greu que en d'altres:

• SI i Laporta: SI va ser qui va fer la proposta i la va defensar com era lògic, i el seu dissident, Joan Laporta (que per cert, feia molt mala cara, potser d'alguna sessió extra al LDG?) els va seguir en aquest sentit

• ERC: Van ser coherents amb el seu ideari i van votar sí. La pregunta que cal formular-los és per què ells no han estat mai prou valents com per fer aquesta proposta, ni tan sols quan tenien molta més representació que ara.

• PP: Una senyora que de nom es diu Llanos, però tranquil·lament es podria dir Piluca, ens va explicar, convenientment en castellà, els arguments del seu partit, que no cal explicar massa, perquè ja els coneixem prou.

• C's: Gran dia per a Albert Rivera. Ahir va poder esplaiar-se, també en castellà, en l'únic tema en el que té arguments: la unitat d'Espanya i la llengua comuna dels espanyols.

• PSC (perdó, PSOE): El discurs de Montserrat Tura em va agradar. Hi vaig estar d'acord al 100%. La Constitució Espanyola està obsoleta, té més de trenta anys i cal ser prou valents per modificar-la. Hi ha dos problemes, però: que a la Tura, en això i en tota la resta, no hi ha ningú del seu partit que se la cregui; i que ahir no es debatia la proposta de Llei per canviar la Constitució. Es debatia la proposta de Declaració d'Independència perquè n'hi ha molts que ja ens hem cansat d'esperar que Espanya canviï en alguna cosa. 

• CiU: Lamentable i molt greu que el partit del Govern segueixi acoquinat, segueixi cagadubtes, segueixi amb el sí però no, segueixi amb l'"això no toca" de Pujol. Si no fos perquè el President Mas, no es va dignar ni a entrar a l'hemicicle durant el debat, pel discurs acollonit que feien semblava que es debatés la Llei definitiva i no la proposta d'entrada en Ple. Tots cagadets i amb els pebrots ben agafats pels suports econòmics d'Unió, que dins la coalició i dins el Govern, segueix fent "el que els dóna la gana", i que Marta Ferrusola no s'hi jugui cap braç perquè el perdrà.

Resumint, que la discussió per la Declaració d'Independència, al final, es va  convertir en una Declaració d'Intencions. I ben clara. Els qui vulguin realment que Catalunya engegui Espanya a regar d'una vegada per totes, ahir els va quedar ben clar què han de votar i què no.