Surf & Turf

Surf and turf, traduït, vindria a ser "mar i muntanya". Doncs això és el que vam fer dissabte, un mar i muntanya. Ens vam llevar no massa d'hora, i vam anar fins la Font Picant d'Argentona, d'on surt la ruta cap al Castell de Burriac. Feia ben bé vint anys que no hi pujava. Crec que l'últim cop va ser un diumenge al matí amb una colla de l'escola, quan encara devíem fer EGB (uf! Que iaio sona això!). L'ascensió va ser dura, però ràpida. A un quart d'una ja érem a dalt. Quines vistes! El mar i tota la plana del Maresme: Mataró, Cabrera, Vilassar, Premià i al fons l'skyline de Barcelona, i pel darrera Argentona, Dosrius i les muntanyes de la Serralada de Marina.

Havíem previst dinar un entrepà a dalt, però era massa d'hora, i com des d'allà vèiem el mar, vam pensar: i si ens n'anem a menjar el bocata a la platja, què? Dit i fet. Vam baixar fins el cotxe i vam enfilar cap a la platja de Teià*. Vam dinar tranquil·lament, i com que feia un sol espaterrant, molta calor, i la temperatura de l'aigua no era especialment baixa, vaig decidir estrenar la temporada de bany amb una bona capbussada.

I vet aquí que en quatre horetes vam sortir de Barcelona, ens vam enfilar a un cim de la Serra de Marina, ens vam capbussar al Mediterrani i encara vam ser a temps de tornar a casa per fer una dutxa i una bona migdiada abans de veure el partit. Un dissabte ben aprofitat, sí senyor!

*Bé, ara és d'El Masnou, però la platja del voltant de la desembocadura de la Riera de Teià, fins no fa massa anys, pertanyia a Teià, quan per un acord, que no conec massa bé, es va cedir als veïns de baix.