Colonialisme camuflat

Des del segle XVI els països europeus van conquerir el món. Van explorar, conquerir i massacrar per obtenir els recursos que els permetrien expandir-se i créixer econòmicament. Després de la Segona Guerra Mundial, aquell expoli sense escrúpols va començar a considerar-se políticament incorrecte, i poc a poc, totes les metròpolis europees van anar a concedint la independència a les seves colònies. En la majoria dels casos, però, sempre es mantenia una relació comercial i una mena de contacte paternalista, en què el "papa" ensenyava el "nen" com havia de ser aquella democràcia incipient. A Àfrica, aquesta relació tutorial malsana va durar fins ben bé els anys vuitanta, i en molts casos va acabar com el rosari de l'aurora, amb guerres civils genocides i fratricides entre les ètnies dels països. Després d'allò, els mandataris europeus van decidir marcar distància. Aquells països eren nacions independents que ja no depenien per res de la "mare pàtria".

I així ha estat fins els nostres dies. Però si es furga una mica, de seguida es veu que l'explotació econòmica i l'expoli de recursos naturals per part dels europeus segueix ben vigent, i quan això queda més a la vista és quan van mal dades.

El govern francès s'ha fet l'orni durant la crisi electoral que fa sis mesos que dura a la Costa d'Ivori. Poc a poc, pero, va començar a enviar-hi tropes, i quan la situació d'estancament en el comerç del cacau s'ha fet insostenible, ha donat un cop de puny sobre la taula, i ha intervingut a favor d'una de les bandes per acabar la situació d'incertesa d'una vegada per totes.

I això ens demostra que Europa continua campant per Àfrica sent el "papa", el tutor, l'explotador, el colonitzador, el conqueridor i el massacrador. Ei! Però que no es noti, eh?