I això és el que hem fet aquestes vacances de Setmana Santa. Anar cap al Nord. La primera parada va ser a Garriguella, a l'Alt Empordà, per visitar el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, que dóna recolzament a l'única població de tortuga mediterrània en estat natural de Catalunya, i també a la resta de tortugues autòctones i altament amenaçades del nostre país.
En acabat, un bon àpat a Ca la Gina, al bell mig del poble de Garriguella, on a part d'un bon àpat amb plats de la terra amb un gir creatiu, s'ha de gaudir de l'experiència de ser aconsellat per la propietària, que s'asseu a la taula per comentar la carta. Per acabar-ho d'arrodonir, una visita a la botiga de la Cooperativa vinícola local, per comprar vi novell i algun de criança.
I vinga cap al Nord! Fins arribar a la vila marítima d'Argelers de la Marenda, on teníem contractada la base d'operacions. A la platja d'aquest poble, durant la guerra civil espanyola, s'hi va instal·lar un camp per als refugiats que creuaven vençuts la frontera, entre els quals es comptaven alguns avantpassats meus. Sorprenentment, en l'ampli ventall d'informació del poble que vaig consultar, no hi vaig trobar ni una sola referència.
El segon dia, al matí, visita a la platja més nord, tocant la desembocadura del Tec, hi ha l'espai natural de Mas Larrieu, un sistema dunar molt ben conservat, amb vegetació de canya, tamariu... i figueres de moro! Un paisatge salvatge i dur. A la tarda, visita a Cotlliure sota la pluja. Aquesta ciutat té un nosequè que hi tornaries un cop i un altre. Tot i l'aiguat, vam visitar-la de dalt a baix, només ens va faltar una escapada al cementiri per veure la tomba de Machado.
Tercer dia: Sant Jordi. Al matí descans i aprofitar les estonetes de sol a la piscina. A la tarda busquem ambient de Diada a Perpinyà. I trobem ambient festiu, sí, però no de Sant Jordi. Ni parades de llibres ni de roses. Només uns cantaires vestits de catalans, que cantaven en català. Recordaven molt a les caramelles, així que la seva presència es devia a la pasqua, no pas a Sant Jordi. Després de buscar per tot el centre de la ciutat, finalment vaig poder comprar una rosa en una floristeria, on hi havia cua de catalans. Els de davant meu van intentar parlar amb la florista sobre Sant Jordi (tot en francès, clar):
Català: -Aquí no celebreu Sant Jordi, doncs?
Florista: -No, aquí ho fem per Sant Valentí
C: -A Espanya també es celebra Sant Valentí, però els Catalans celebrem Sant Jordi
F: -No, no, aquí es fa per Sant Valentí
# Resum de la conversa: No maco, els catalans som nosaltres (encara que fem servir el català només per cantar caramelles) vosaltres sou espanyols i feu coses rares. #
El quart dia ens quedem a Argelers, i hi visitem l'espai natural de la Massana, un bosc mediterrani amb una graduació d'estrats de vegetació molt marcada. A les zones baixes i les obagues bosc de ribera amb faig. A les solanes baixes, alzina i roure, i a les parts més altes, assotades continuament pel vent de llevant, arbustos espinosos, brucs, i com a molt alguna estepa. Hi anàvem a passejar una mica, però ens vam anar animant i ens vam acabar enfilant a la Torre de la Massana, un torreó medieval de guaita al cim més alt, des d'on en un dia clar (que no era el cas) es pot veure tota la costa fins Cotlliure, Cervera i Portbou i els Pirineus, que acaben allà.
A la tarda, un passeig per la platja principal i els voltants, on se celebrava la "fête americaine" amb toros mecànics, música country i botiguers disfressats de cowboy (WTF!?).
I per últim, el cinquè dia, de tornada a casa, ben d'hora per no trobar retencions. Vam fer el primer tram per la carretera costanera, que passa per Cervera, creua la frontera cap a Portbou i porta fins a Figueres. Allà sí, vam prendre l'autopista, però en vam sortir a l'alçada de l'aeroport de Girona, i vam enfilar cap a Campllong, on vam recollir una safata de cargols a Can Barris, i ens els vam endur a casa, per acabar les vacances amb un bon dinar i una bona migdiada de dilluns de pasqua.
Què us sembla? Cinc dies ben aprofitats, no?
En acabat, un bon àpat a Ca la Gina, al bell mig del poble de Garriguella, on a part d'un bon àpat amb plats de la terra amb un gir creatiu, s'ha de gaudir de l'experiència de ser aconsellat per la propietària, que s'asseu a la taula per comentar la carta. Per acabar-ho d'arrodonir, una visita a la botiga de la Cooperativa vinícola local, per comprar vi novell i algun de criança.
I vinga cap al Nord! Fins arribar a la vila marítima d'Argelers de la Marenda, on teníem contractada la base d'operacions. A la platja d'aquest poble, durant la guerra civil espanyola, s'hi va instal·lar un camp per als refugiats que creuaven vençuts la frontera, entre els quals es comptaven alguns avantpassats meus. Sorprenentment, en l'ampli ventall d'informació del poble que vaig consultar, no hi vaig trobar ni una sola referència.
El segon dia, al matí, visita a la platja més nord, tocant la desembocadura del Tec, hi ha l'espai natural de Mas Larrieu, un sistema dunar molt ben conservat, amb vegetació de canya, tamariu... i figueres de moro! Un paisatge salvatge i dur. A la tarda, visita a Cotlliure sota la pluja. Aquesta ciutat té un nosequè que hi tornaries un cop i un altre. Tot i l'aiguat, vam visitar-la de dalt a baix, només ens va faltar una escapada al cementiri per veure la tomba de Machado.
Tercer dia: Sant Jordi. Al matí descans i aprofitar les estonetes de sol a la piscina. A la tarda busquem ambient de Diada a Perpinyà. I trobem ambient festiu, sí, però no de Sant Jordi. Ni parades de llibres ni de roses. Només uns cantaires vestits de catalans, que cantaven en català. Recordaven molt a les caramelles, així que la seva presència es devia a la pasqua, no pas a Sant Jordi. Després de buscar per tot el centre de la ciutat, finalment vaig poder comprar una rosa en una floristeria, on hi havia cua de catalans. Els de davant meu van intentar parlar amb la florista sobre Sant Jordi (tot en francès, clar):
Català: -Aquí no celebreu Sant Jordi, doncs?
Florista: -No, aquí ho fem per Sant Valentí
C: -A Espanya també es celebra Sant Valentí, però els Catalans celebrem Sant Jordi
F: -No, no, aquí es fa per Sant Valentí
# Resum de la conversa: No maco, els catalans som nosaltres (encara que fem servir el català només per cantar caramelles) vosaltres sou espanyols i feu coses rares. #
El quart dia ens quedem a Argelers, i hi visitem l'espai natural de la Massana, un bosc mediterrani amb una graduació d'estrats de vegetació molt marcada. A les zones baixes i les obagues bosc de ribera amb faig. A les solanes baixes, alzina i roure, i a les parts més altes, assotades continuament pel vent de llevant, arbustos espinosos, brucs, i com a molt alguna estepa. Hi anàvem a passejar una mica, però ens vam anar animant i ens vam acabar enfilant a la Torre de la Massana, un torreó medieval de guaita al cim més alt, des d'on en un dia clar (que no era el cas) es pot veure tota la costa fins Cotlliure, Cervera i Portbou i els Pirineus, que acaben allà.
A la tarda, un passeig per la platja principal i els voltants, on se celebrava la "fête americaine" amb toros mecànics, música country i botiguers disfressats de cowboy (WTF!?).
I per últim, el cinquè dia, de tornada a casa, ben d'hora per no trobar retencions. Vam fer el primer tram per la carretera costanera, que passa per Cervera, creua la frontera cap a Portbou i porta fins a Figueres. Allà sí, vam prendre l'autopista, però en vam sortir a l'alçada de l'aeroport de Girona, i vam enfilar cap a Campllong, on vam recollir una safata de cargols a Can Barris, i ens els vam endur a casa, per acabar les vacances amb un bon dinar i una bona migdiada de dilluns de pasqua.
Què us sembla? Cinc dies ben aprofitats, no?
2 comentaris:
Osti i tant! Tinc súpermegapendent fer una escapada per aquesta zona. Només m'he escapat per l'Albera rollo xirucaire, però ara em manca una visita més turística! Apuntades les recomanacions!
Quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada